En la recerca de monuments construïts ara fa més de mil anys, topem amb la figura d’un personatge que ha quedat com un dels principals artífex de l’expansió constructiva de l’any mil: es tracta d’Oliba de Cerdanya, comte de Berga i de Ripoll, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll i, des de 1018, bisbe de Vic.
Des d’aquesta posició d’abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba és considerat, a més de gran impulsor de l’art romànic, una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, especialment per la gestació del que seria Catalunya, un territori que a finals del segle X, en ser zona fronterera entre l’islam i la cristiandat esdevindria un important nucli cultural per l’accés directe que tenia a la ciència àrab, la més desenvolupada en aquells temps.
En aquests temps de l’Edat Mitjana, la cultura es feia als monestirs, alguns dels quals, com el de Ripoll, tenien un important prestigi pels seus scriptorium, lloc on els monjos copiaven i difonien el saber i la ciència acumulats des de l’antiguitat.
L’escriptorium del monestir de Ripoll va ser un dels més importants d’aquells època, amb una biblioteca considerada de les més grans del món cristià i que es trobava al capdavant de la cultura d’Europa.
La ruta del romànic del Berguedà, com de bona part de la Catalunya vella, és pràcticament inabastable pel gran nombre de monuments que es conserven d’aquella època. Alguns, desfigurats per les intervencions realitzades al llarg dels anys, altres mal conservats i amagats que han sofert l’oblit durant dècades, i uns quants, ben conservats i en actiu, que trobem en la majoria de guies de la comarca.
Le petjada que va deixar Oliba com abat de Ripoll i bisbe de Vic, en tots aquests camps, es pot contemplar en la interessant exposició que va oferir el 2019 el Museu d’Art Medieval de Vic sota el títol Oliba Episcopus. Una mostra que aplegà testimonis materials i documentals del seu temps procedents de diversos museus i arxius de Catalunya i d’Europa, entre les quals hi destacaven les dues bíblies il·lustrades promogudes per Oliba, la Bíblia de Ripoll, conservada als Museus del Vaticà, i la Bíblia de Roda d’Isàvena, a la Ribagorça, procedent de la Biblioteca Nacional de França, a París.
A la mateixa exposició es posava també de manifest l’expansió constructiva que hi hagué als voltants de l’any 1000, considerat com un any d’esplendor, testimoni de la grandesa de Catalunya com a regió d’Europa, llavors en plena efervescència.
Només al Berguedà, hi trobem més d’un centenar d’edificacions d’aquella època que encara es mantenen dempeus. Es tracta d’una arquitectura caracteritzada per esglésies amb creuer i voltes de canó, cúpula i absis amb decoracions llombardes, que indiquen la influència d’altres terres d’Europa, especialment de la Llobardia, regió del nord de la península itàlica d’on li ve el nom.
Oliba va ser un gran repoblador del territori, i només al Berguedà, el trobem com impulsor directe del monestir de Santa Maria de Serrateix, però també d’altres monestirs, com el de Sant Pere de la Portella, a la Quar, el de Santa Maria de Lillet, a la Pobla de Lillet, o el Santa Maria de Lluçà, juntament d’esglésies, la més directa de les quals és Sant Climent de Vallcebre, a Guardiola de Berguedà.
L’Any Oliba es celebrà en commemoració del seu mil·lenari com a bisbe de Vic, però també com a promotor d’aquest centenar llarg de monuments romànics que es conserven al Berguedà. Moltes d’aquestes edificacions han estat posades al dia i permeten ser visitades, juntament amb altres construïdes abans de l’any 1000, dels quals també se’n conserven bons exemples de l’època visigòtica.
El patrimoni romànic del Berguedà
Sense entrar massa en detalls, remarquem els monuments que tenim més a l’abast, i que ofereixen visites guiades tot l’any:
El monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà, és una de les principals joies del romànic berguedà: temple és de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic, de principis del segle XI i reformat al segle XII. L’edificació mostra una estructura força complexa, amb una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó.
El famós terratrèmol de 1428, conegut com el terratrèmol de la Candelera perquè va tenir lloc el 2 de febrer, va ocasionar danys importants a tot el Principat i també els comtats del nord, i d’una manera especial els monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Esteve de Banyoles i Santa Maria d’Amer, o l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, per citar nomes alguns exemples.
A Sant Llorenç, el terratrèmol va esfondrar els tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada amb la façana traslladada a la meitat de l’església. Els desperfectes no ocasionaren l’abandó de la comunitat, però l’edifici ja no tornaria a ser el que havia estat.
Actualment, després d’una llarga història plena de penúries, el monestir de Sant Llorenç està totalment restaurat, una obra executada en diverses etapes al llarg de més 30 anys, pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, el que ha permès poder mostrar tota la seva majestuositat, com havia estat en època de la seva plenitud.
L’edifici ha recobrat un nou protagonisme gracies a l’impuls que li ha aportat l’associació Civitas Cultura, dirigida per Toni Puig, ja que s’hi ofereixen, a més de visites guiades, un programa d’actuacions musicals i artístiques pràcticament tots els caps de setmana i festius de l’any, tret dels mesos mes freds de l’hivern.
L’altra joia d’aquesta ruta és Sant Quirze de Pedret, un exemple de l’escassa arquitectura preromànica conservada en bon estat. Restaurada en diverses etapes, hi podem contemplar pintures murals a l’interior, algunes d’originals i d’altres reproduccions, que corprenen al visitant amb intensitat, com la figura de l’orant, una representació d’una figura humana amb els braços estesos, obra destacada de la pintura romànica atribuïda al Mestre de Pedret, l’original de la que es conserva al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, i altres pintures originals al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Arribar fins a Pedret te el seu encant, ja que el darrer tram, des del pont gòtic sobre el Llobregat, s’ha de fer a peu a peu. Aquest és un lloc solitari , sota la serra de Picancel,, però s’hi fan visites guiades tots els matins dels caps de setmana.
Una altra tresor visigòtic Berguedà és Sant Vicenç d’Obiols, dins el terme municipal d’Avià amb accés des de la colònia de la Plana. Es tracta d’una de les principals esglésies visigòtiques que es conserven, envoltada per una necròpolis amb tombes excavades a la roca i orientades d’est a oest.
L’església, d’una sola nau, té una capçalera trapezial, d’una bellesa que sorprèn. L’indret on està situada també es molt interessant, com a paisatge característic del baix Berguedà. Aquí s’hi fan visites guiades un diumenge al mes.
Les altres dues esglésies que ofereixen també visites guiades son Sant Sadurní de Rotgers, a Borredà, i Sant Vicenç de Rus, situada al costat de la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug. Dues petites meravelles d’edificacions d’una sola nau, de coberta amb volta de canó i absis semicircular.
Sant Sadurní té la singularitat de comptar amb un petit campanar de dos pisos situat al mig de la nau que li configura una singularitat difícil de trobar. S’hi accedeix per pista forestal des de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà amb vistes guiades un diumenge al mes.
A l’interior de Sant Vicenç s’hi poden veure reproduïdes les magnífiques pintures murals que es conserven al Museu de Solsona, trobades en la darrera restauració realitzada els anys 1983-1985. S’hi fan visites guiades.
Serrateix, la Portella i Lillet
Altres monuments romànics singulars que val la pena visitar són els monestirs de Santa Maria de Serrateix, Sant Pere de la Portella i Santa Maria de Lillet. Tots en procés de restauració, amb unes obres que avancen lentament en funció de la disponibilitat pressupostària de les administracions.
Dels tres monestirs, només Serrateix i Lillet estan ben senyalitzats per accedir-hi i per fer-hi visites comentades. En canvi, Sant Pere de la Portella, al municipi de la Quar, malgrat la seva importància, ha estat abandonat durant anys i les obres de restauració paralitzades, malgrat els bons propòsits de la Generalitat d’intervenir-hi novament.
A la Portella s’hi arriba des de Sagàs en direcció a Sant Maurici de la Quar. A Sagàs hi trobem un altre monument destacable, l’església de Sant Andreu, del segle XI, tot i que s’hi han incorporat notables modificacions al llarg dels anys.
Centre d’interpretació del romànic Berguedà
Malgrat aquesta profusió de monuments romànics que hi ha al Berguedà, no hi ha cap lloc on, en una mirada, poder adonar-nos de tot el seu abast i dimensió, no només en nombre sinó també en riquesa històrica, arquitectònica i artística.
No deixa de ser una llàstima que un patrimoni d’aquests dimensions no disposi encara d’un centre d’interpretació a l’estil del que es troben en altres indrets del país, on poden treure’n més rendiment del que ho pot fer el Berguedà. No estaria de més, que en bé del visitant, més enllà de l’obertura d’unes poques esglésies on s’hi explica la història i el seu valor patrimonial, es posés també en valor aquesta dimensió patrimonial que no acaba, i de bon tros, amb tot el que queda amagat al darrere.
Es veritat que tot aquest art Berguedà hem d’anar a cercar-lo als museus, especialment l’Episcopal de Vic, el Diocesà de Solsona o el MNAC de Barcelona, que es on es troben les peces més originals valuoses, però no estaria de més que des del mateix territori s’expliqués i es difongués la seva visita i la seva localització sobre el terreny.
El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola de Berguedà, profusament restaurat i obert al públic amb vistes guiades, pot ser aquest lloc. Des de la Diputació de Barcelona s’està treballant per adequar els espais annexos a l’església que queden lliures per convertir-los em un centre d’interpretació del conjunt romànic berguedà, d’acord amb el conveni signat entre aquesta institució, l’Ajuntament de Guardiola i el bisbat de Solsona.
L’espai ofereix diversos avantatges per poder oferir aquest servei, com es el fet de ser un lloc conegut i accessible, disposar dels espais necessaris, i tenir una institució prou potent al darrera, que pot assegurar la realització de les obres en un termini no massa llarg de temps.
La importància de disposar d’aquest espai per la difusió del romànic berguedà no te discussió. Que en un mateix espai s’ofereixi una visió del conjunt d’aquests monuments juntament amb el mateix monestir, i amb una programació artística al llarg de tot l’any, sens dubte ha de convertir Sant Llorenç en el gran centre de difusió i propagador de l’ampli i dispers, però també difús, conjunt patrimonial romànic del Berguedà.
Be the first to comment