Sens dubte, la vila de Bagà és una de les poblacions berguedanes més implicades en la preservació i reivindicació del seu passat medieval. Nogensmenys, la vila ha estat, des de temps de la Marca Hispànica, reconeguda com a capital de l’alt Llobregat.
Ara, però, també es reivindica pels seus importants vestigis patrimonials sorgits al segle XVIII, la seva segona època d’esplendor i riquesa, amb la seva incorporació a la industria tèxtil de la llana i cotonera. Entre aquest ric patrimoni hi destaca el que fou el castell medieval dels barons de Pinós, reconvertit als segles XVIII i XIX en palau, i que per si sol constitueix una de les edificacions civils barroques més rellevants del Berguedà amb una planta noble ricament decorada amb un conjunt de pintures d’inspiració romàntica.
Així, si bé els orígens de Bagà és remunten al segle X, quan s’integra com a possessió primer dels comtes de Cerdanya i posteriorment, al segle XIII, de la família Pinós a partir de l’atorgament d’una carta de privilegis per part de Galceran de Pinós III i la seva esposa Esclarmonda, per fundar l’actual vila, al segle XVIII la vila sofreix un conjunt de transformacions que li aporten nova vida, especialment a partir de l’expansió de la pastura i la industria llanera.
El passat medieval de la vila es coneix gràcies al seu valuós arxiu, conservar en gran part malgrat totes les vicissituds ocorregudes al llarg dels anys, estudiat i inventariat per mossèn Joan Serra Vilaró l’arxiver, arqueòleg i historiador cardoní que fou vicari de Bagà entre 1904 i 1906, i que per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans va recollir en la seva obra Baronies de Pinós i Mataplana, editada en tres volums per la Biblioteca Balmes.
Aquesta obra, reeditada l’any 1989 en edició facsímil pel Centre d’ Estudis Baganesos, és un document imprescindible per conèixer el passat medieval i també modern d’aquest ampli territori administrat per la família Pinós que, més enllà de l’alt Berguedà, arribava fins a indrets de l’Alt Urgell i la Segarra.
La importància de Bagà com a nucli urbà medieval és rellevant, ja que es configura a partir d’un conjunt emmurallat dels qual es conserveu vestigis remarcables, ben definit a partir del traçat del carrer Major i la plaça porticada i els carrers amb pendent que porten fins al castell dels Pinós, a la part superior de la vila.
A l’altra extrem del conjunt urbà, a la part baixa i tocant els marges del riu Bastareny, hi ha l’església gòtica de Sant Esteve, iniciada a mitjans del segle XIV, i que per ella sola també constitueix un dels monuments més rellevants de la vila. El conjunt, concretament el campanar i les cobertes laterals, ha estat restaurat recentment pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
De castell a palau
Sens dubte, però, un dels conjunts patrimonials més reivindicats per a la seva recuperació en els darrers anys ha estat l’antic castell dels barons de Pinós. Aquest edifici, restaurat en diferents fases a partir del que queda de les diferents transformacions i usos que al llarg dels anys ha tingut, amaga encara alguns dels elements artístics més destacables de la vila.
Després de ser residència i casal dels barons de Pinós durant més de quatre segles, fins a finals del segle XV, quan el llinatge fou passat a les famílies dels Alba i Medinacelli, el conjunt va sofrir diferents transformacions ocorregudes a partir de les destruccions que sofrí tant en la Guerra dels Segadors per part de les tropes franceses, com posteriorment, en la Guerra de Successió per l’exèrcit de Felip V.
El palau actual és el resultat de la reconstrucció impulsada per Acaci de Còdol i Roset que li va donar l’aparença actual d’un marcat estil barroc, tal com ens ho explica Pere Cascante, arqueòleg i responsable del patrimoni baganès.
L’any 1989 aquest edifici, decalat Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser adquirit per l’Ajuntament per destinar-lo a equipament cultural i que actualment acull, a més de l’Oficina de Turisme, el Centre Medieval i dels Càtars, amb una exposició permanent sobre el catarisme i la vida medieval de Bagà amb un audiovisual que narra la llegenda del Rescat de les 100 donzelles i Bagà 1440, vida quotidiana en una vila medieval.
Segle XVIII: l’esplendor del barroc
Tal com comenta el també historiador i arxiver baganès, Xavier Pedrals, l’esplendor de Bagà, més enllà de l’època medieval, és al segle XVIII, just quan els barons deixen la vila i es prenen decisions importants que afecten a molts edificis, i que es produeix gràcies a la incipient industria manufacturar derivada de la llana i el tèxtil.
Aquest seria el cas del palau, que es transforma en un edifici barroc després d’haver estat reformat per la família Còdol, barons d’Ur, que van comprar el palau i el van reconstruir després de la seva destrucció en la guerra de Successió.
La part més interessant en la que s’està treballant, i que inclou diferents fases, és en la recuperació de les sales de la planta noble decorades amb pintures murals dels segles XVIII i XIX on s’hi presenten ports i paisatges italians, temes mitològics, florals i ornamentals d’un gust notable. Així s’hi destaca l’anomenada sala de les columnes, amb una visió del port i badia de Gènova, el que lligaria amb la rica família Travy, d’origen italià, emparentada amb els Còdol, amb negocis en les fargues, de gran importància en tot el Pirineu.
D’aquest conjunt, Xavier Pedrals destaca que, malgrat no es tracti d’unes pintures artísticament molt valorades, són especialment importants pel seu bon estat de conservació, però també perquè es tracta d’unes pintures úniques en un edifici noble de zona de muntanya com és Bagà.
De ben segur, comenta Pedrals, que el seu autor seria un pintor coneixedor dels estils decoratius de l’època, amb una bona formació acadèmica, però que segurament, per alguna qüestió, segurament econòmica, no va entretenir-se en més detall en la seva creació. Xavier Pedrals també destaca que no es troben edificis civils semblants en tota la comarca, amb l’afegit que siguin, a més, de propietat pública com passa amb el palau de Bagà. D’aquí també la seva major importància i singularitat.
Aquest esplendor de Bagà sorgit al segle XVIII es pot comprovar amb altres edificis notables com seria el santuari de Paller, ornamentat, a partir del 1772 amb rics retaules i altars, o l’esplendorós retaule del Roser, a l’església de Sant Vicenç, obra dels germans Morató, mestres del barroc català, que va ser costejat pels ducs de Medinaceli, construït després del gran incendi ocorregut l’any 1753. Malauradament, l’any 1936, aquests altars van ser destruït, així com altres elements com l’orgue, imatges i altres objectes de culte.
Publicat a la revista Tasta el Berguedà, estiu 2020
Be the first to comment