Els dos edificis, publicitats en portals immobiliaris, cerquen un promotor que els rescati de l’oblit en el que es troben
Les colònies industrials han deixat un ampli i divers patrimoni arquitectònic singular més enllà de les naus de producció, els habitatges dels treballadors o els equipaments socials, com cinemes, escoles o esglésies.
Parlem de les torres dels amos, uns edificis que destaquen entre la resta de construccions que conformen el conjunt de la colònia. Dos dels exemples més notables es troben al municipi de Gironella. Son les torres de Cal Bassacs i Viladomiu Vell.
Des de fa anys els dos edificis estan en desús, és a dir, no tenen cap utilització, ni privada ni pública, i comparteixen un mateix fet: ambdós estan en venda, a l’espera de que algun emprenedor s’interessi i acabi donant-los una utilitat i servei.
L’empresa és difícil, com ho demostra el fet que, malgrat tractar-se d’edificis modernistes, de notables dimensions, envoltades d’amplis espais que conformaven els seus jardins, ningú fins ara, ha apostat per fer-ne un ús, més enllà de l’estrictament residencial.
Segurament, el seu principal obstacle és el preu en que estan a la venda: la torre Bassacs, anunciada al portal immobiliari Engel&Völkers, està a un preu de 975.000 euros. La torre de Viladomiu Vell està al portal Idealista, i el seu preu és de 850.000 euros. Sembla evident que, amb aquest preu, serà difícil que trobin comprador ja que tots dos edificis, necessitaran una important inversió addicional per posar-los en servei.
Atenent-nos al que s’explica en aquests portals és que la torre Bassacs té una superfície habitable de 1.354 m², disposa de 10 habitacions i tres banys, en una parcel·la de 7.000 m². Tot i que s’especifica que l’edifici necessita una rehabilitació integral, remarquen el bon estat de la seva estructura, així com els terres hidràulics, sostres i finestrals.
Pel que fa a la torre de Viladomiu Vell, la publicitat del portal el descriu com un edifici de 25 habitacions, de 1.725m² útils i 1.793m² de construcció, en una parcel·la de 6.000 m². També especifica que l’edifici va ser construït el 1900 i que manté detalls arquitectònics originals que li donen elegància i distinció, amb amplis espais per a diversos usos, com ara hotel boutique, apartaments luxosos o una seu empresarial, amb una bonica zona enjardinada per a relaxar-se i gaudir de l’aire lliure.
La joia modernista de la família Teixidor – Bassachs
La història de la torre Bassacs s’inicia a principis del segle XX, quan el matrimoni Josep Fusté i Teixidor i Concepció Teixidor Bassachs, que regentava una de les dues fàbriques que hi havia a la colònia, impulsa la seva construcció.
L’obra s’encarrega a l’arquitecte barceloní d’arrels manresanes, Alexandre Soler i March, que compta amb nombroses obres encarregades per famílies de la burgesia industrial, especialment al llarg de la conca del Llobregat, Manresa i Barcelona.
Segons explica la historiadora de l’art Raquel Lacuesta, autora del llibre Alexandre Soler i March. Arquitecte, editat per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la torre de Cal Bassacs seria «la primera obra important de l’arquitecte, no sols per les dimensions de la mansió, sinó per la riquesa compositiva de les façanes i de les cobertes, i pel colorisme de les teulades ceràmiques i de les xemeneies. Els capellets de les xemeneies són de geometries poligonals, i els troncs, estan revestits de trencadís policrom coronats per pinacles de ceràmica voluminosa que formen anells de flors i figures capritxoses».
Segons Lacuesta, es tracta d’un edifici modernista que té com a font d’inspiració, els castells o mansions del Midi francès, però que també és proper a les propostes de Lluís Domènech i Montaner, del qual Soler en fou deixeble, en el Seminari Pontifici de Comillas.
La història de l’edifici, un cop la família Bassacs deixà d’utilitzar-lo, a mitjans dels anys 50 del segle passat, aquest fou cedit als jesuïtes que el convertiren en un centre de formació de la branca dels Germans de Crist Treballador, amb règim d’internat, fet que va obligar a fer-hi reformes.
Un cop els jesuïtes el deixaren a principis dels anys 70, aquests el van vendre a particulars, mantenint-se des de llavors sense ús, restant a l’espera que algun promotor s’hi fixi per iniciar-hi alguna activitat econòmica.
Malgrat tractar-se d’un edifici modernista singular, l’entorn on el qual està situat no el fa especialment atractiu a la vista de possibles compradors, ja que es troba en un espai amb dèficits d’urbanització i la seva perspectiva des de l’antiga carretera, no és especialment afavorida. Diversos canyissars situats al voltant, impedeixen contemplar-lo amb la majestuositat que li correspondria, el que limita el seu atractiu com un dels edificis més notables del municipi de Gironella.
La torre de Viladomiu Vell també a l’espera de comprador
La torre de Viladomiu Vell no està tan ben documentada com ho està la torre Bassacs. La seva història va lligada a la família Viladomiu, propietaris de la colònia, que la feren construir dins la mateixa colònia, al costat de l’església i dels pisos dels treballadors.
Segons s’explica en el llibre sobre la història de la colònia entre 1868 i 1935, escrit per mossèn Ramon Casals, que fou capellà de la colònia, la torre va ser inaugurada l’any 1910, amb una festa que revistí una gran solemnitat, ja que es va fer coincidir amb la festa major. Per aquest motiu s’aixecaren arcs de triomf i s’engalanaren els carrers, amb un programa d’activitats diverses.
Aquesta torre es mantingué com habitatge de la família Viladomiu fins la Guerra Civil, quan fou ocupada per a persones refugiades precedents de diversos punts de l’Espanya Republicana. Després de la guerra, la família ja no hi va tornar, restant en desús des de llavors. Tot i això, a mitjans dels anys 90 s’hi van fer obres per convertir-la en residència geriàtrica.
La iniciativa no prosperà i les obres quedaren a mig fer, motiu pel qual, l’interior actual de la torre mostra aquestes obres inacabades, que es poden veure amb detall al portal de la immobiliària que la te a la venda.
Un patrimoni poc valorat
Les dues torres modernistes que es troben actualment en venda, pateixen la manca de promoció que des de diversos estaments públics, caldria demanar que es fes. Tampoc disposen de cap tipus de protecció, ni que sigui com a Bens culturals d’interès local, fet que demostra una vegada més, el poc interès que es mostra pel patrimoni arquitectònic d’una època esplendorosa, econòmicament parlant, per molts municipis de l’Alt Llobregat.
Una època de riquesa i activitats econòmiques i industrials que van atreure un gran nombre de població, tant de comarques veïnes, com de més enllà.
Un patrimoni que es complementa amb tot el seguit de colònies industrials amb les seves fàbriques a peu del Llobregat, per les quals, especialment per la seva singularitat en el conjunt però també com a nuclis actualment actius, els cal una major atenció i divulgació.
Be the first to comment