Un nucli comercial obert tot l’any, seu d’un centre de creació artística com és el Konvent que ha traspassat fronteres, i ser porta de la Via verda del Llobregat, un itinerari singular per fer a peu o en bicicleta seguint la via del carrilet, converteixen l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal en un punt singular del Berguedà que cal tenir molt en compte.
Cal Rosal és difícil de definir perquè és moltes coses a la vegada. És rellevant per ser una antiga colònia industrial, la primera en construir-se i ser la més gran del Berguedà, per haver tingut l’estació del ferrocarril més gran de la línia Manresa a Guardiola i segurament també pel ser un nucli encavalcat entre tres municipis: Olvan, Berga i Avià, el que li confereix ser un espai compartit, allunyat dels seus nuclis respectius, però amb una identitat definida i pròpia de la que tots se’n senten orgullosos.
Així, Cal Rosal és, per un costat un antic nucli industrial com molts altres de la comarca, però per l’altre és el Portal del comerç del Berguedà un espai on hi trobem una diversitat d’establiments comercials i de restauració notable que estan oberts 365 dies l’any, i amb fires temàtiques, la més important i concorreguda de les quals és la Fira del Bolet, que es fa a la tardor, per la qual, en anys de bonança meteorològica, hi passen milers de compradors a la recerca de l’àmplia varietat d’espècies micològiques que s’hi pot adquirir.
Però també té altres atractius, com ser el punt d’inici de la Via verda del Llobregat, un itinerari saludable per fer a peu o en bicicleta que, seguint l’antiga via del tren, arriba fins al pont de Pedret amb un recorregut de poc més de cinc quilòmetres i, last but not least, com dirien en anglès, acollir un dels centres de creació artística més singulars del país, com és el Konvent, reconegut internacionalment i del qual se’n parla abastament per la originalitat de les seves propostes i pel nombre de persones d’arreu que les activitats que s’hi desenvolupen atrauen.
El vicepresident de l’Associació de Comerciants i propietari del restaurant Sol i Cel, Efrén Vila, explica amb entusiasme, l’oferta variada de serveis que aquest nucli de poc més de 400 habitants ofereix: farmàcia, taller mecànic, tres centres de restauració, rostisseria, forns de pa i coques, botigues de productes propis i de proximitat, centre de jardineria, dues perruqueries, un fisioterapeuta, venda de llenya… Una àmplia gama de serveis que té la peculiaritat d’estar sempre oberts, per poder satisfer a tothom qualsevol dia de l’any.
“Bàsicament tenim un públic familiar que coneix el que oferim, que sap que disposem d’una bona zona d’aparcament i que és una zona tranquil·la. Molts dels nostres clients son usuaris de la C-16, que sabem que aquí és un bon lloc per aturar-se, però també tenim molts esportistes, especialment ciclistes, persones que utilitzen la Via Verda… Els caps de setmana i festius no parem, ho tenim ple, i això és molt bon senyal de que el que oferim agrada”.
A l’altra banda del riu, ja al sector de Berga, la situació és una altra. Aquí no hi ha comerç, com a l’altra banda, però també hi trobem entusiasme. En Xiscu Muixí és el president de l’Agrupació Cultural i Esportiva Cal Rosal, l’entitat que disposa de l’antic teatre de la colònia, un espai singular que té una gran activitat al llarg de l’any, malgrat necessitar d’importants reformes. “Aquí hi fem molts dies teatre, a més de fer-hi les festes importants de l’any –comenta el Xiscu- i també posem a disposició de tothom l’antic Centre, per fer-hi celebracions”.
Aquest és l’espai del cafè restaurant que ara està tancat perquè li cal una posada al dia important que l’associació no pot assumir. “L’Agrupació tenim un document notarial que ens cedeix l’ús del centre i el teatre, però com que no en som els propietaris ni se sap qui és, llavors des de l’Ajuntament de Berga ens diuen que no poden donar-nos diners per arreglar-lo”.
“Estem pendents d’una resolució judicial que ens permeti actuar com a propietaris, el que ens permetria rebre ajuts per posar en condicions aquest espai fantàstic” explica en Xiscu, per afegir que “amb les quotes dels nostres associats poques coses podem fer per mantenir-lo. Es veritat que durant els dies de campanya electoral, tots els partits van oferir suport a desencallar aquest tema. Ara, un cop passades les eleccions, veurem en què queden tots aquests bons propòsits”.
A l’altre costat de la carretera, per la qual gairebé no hi ha trànsit de cotxes, hi ha l’església i les naus de l’antiga colònia. L’església està en servei, i encara s’hi diu missa cada dissabte, però la fàbrica presenta un aspecte d’abandonament llastimós. És el problema de nos saber qui n’és ara l’amo, segurament un fons voltor que de moment està molt quiet.
Mentrestant, des de fa més de 25 anys, quan la fàbrica va tancar definitivament el 1992, cap ajuntament dels que hi ha hagut a Berga en aquests anys, ha estat capaç d’ingressar un sol euro pel pagaments de la contribució urbana, que per poc que fos, si la xifra anual la multipliques pels anys transcorreguts pot resultar una fortuna que permetria tenir l’entorn en millors condicions del que ho està actualment. El problema sembla ser que Cal Rosal queda massa lluny de Berga perquè aquesta sigui una preocupació rellevant pel seu Consistori.
El Konvent, revitalitzador cultural
A pocs metres d’aquí hi trobem l’estrella de la modernitat, la joia de la corona de la nostra història: el Konvent, l’antiga escola de la colònia i residència de noies, portada per una congregació religiosa, com també trobem en altres colònies del Llobregat, però en aquest cas, ocupant un edifici singular que impressiona per la seva grandària, ara convertit en centre cultural d’última generació i de visita obligatòria per tots els seguidors de les darreres tendències de creació artística.
El problema és el mateix que la resta d’espais públics de la colònia: no se’n coneix el propietari, el que vol dir que poc podem fer. Pel que sembla, si mai ningú ha reclamat la seva propietat podem deduir que pot ser de tots. I així és com funciona, un espai totalment obert, conduit per uns gestors, que el posen a disposició de tots aquells que tinguin alguna cosa nova a dir o aportar. Així pot seguir fins que se’n cansin o algú trobi una solució alternativa que el rescati de la seva al·legalitat.
Mentrestant, els veïns de Cal Rosal contents de la seva existència, principalment per haver-los posat en el mapa. Ara mateix, Cal Rosal no s’entén sense el Konvent, un recurs del qual tots esperen treure’n profit. Menys pels alternatius del consistori berguedà, pels quals, per ara, no sembla que la història els afecti. La veritat, potser millor que sigui així.
Del tancament del ferrocarril al desviament de la carretera
El 25 d’agost del 2006 és una data històrica que marca un punt d’inflexió important en el desenvolupament del sector d’Olvan de Cal Rosal, com ja ho havia estat anteriorment, el 30 de juny de 1973, quan es va clausurar la línia de tren de viatgers entre Olvan i Manresa, després de 88 anys de servei, un any després que es clausurés la línia d’Olvan Guardiola, el 2 de maig de 1972. O el 1992, quan es produí el tancament definitiu de la fàbrica de la colònia. Tots ells fets negatius que han suposat una forta sotragada pel futur de Cal Rosal, però que no han estat impediment per seguir endavant en la lluita per a la recuperació de l’antiga colònia.
El fet es que aquest dia d’agost de 2006 es va inaugurar l’autovia entre Gironella i Berga, el que significava que la concorreguda carretera C-16 deixava de passar pel centre de Cal Rosal. Això que molts pobles han reivindicat, que la carretera deixi de passar pel centre de la població, en el cas de Cal Rosal aquest fet va suposar un autèntic daltabaix, ja que la majoria de comerços vivia dels usuaris de la carretera, en un moment en què la resta de poblacions del Bages i el baix Berguedà per les quals passava la C-16, ja feia uns anys que havien desviat ja el trànsit per les seves respectives variants.
Durant uns quants anys, des de l’obertura del Túnel del Cadí, Cal Rosal es va poder consolidar com un important centre de serveis on un s’hi podia aturar perquè disposava d’una àmplia i varada oferta, tant de comerços com també de restaurants. Per això, el fet que d’un dia per l’altre, per la carretera per on hi circulaven milers de vehicles cada dia, la desesperació i el pànic es van apoderar de bona part dels seus habitants que depenien d’aquests passavolants, la majoria d’ells camí de la Cerdanya.
Des de llavors, la lluita per recuperar tot això perdut ha estat constant, i des de l’associació de comerciants no s’ha parat per recuperar de la manera que fos, aquesta activitat que dona vida a moltes famílies del nucli situat dins el terme d’Olvan.
De tot plegat, Cal Rosal ha recuperat especialment la seva importància, gràcies al nucli comercial que ha sabut remuntar aquest marginació de les vies de comunicació principal que havia mantingut al llarg dels anys, entre Manresa i Berga, primer amb el ferrocarril, amb la seva estació principal d’enllaç cap a l’Alt Berguedà, i després, per la carretera que enllaçava les dues capitals cap al nord, a través del Túnel del Cadí.
El sector de Berga, el que conforma l’antiga colònia industrial, és el que presenta un aspecte més abandonat, bàsicament per l’aspecte desangelat de les antigues naus de la fàbrica, abandonades des del tancament de la cooperativa Bergaolvan SAL, l’any 1992 creada pels treballadors per intentar salvar l’activitat industrial després de la fallida de l’empresa l’any 1987.
Be the first to comment