Colònies industrials, una història particular

El món de les colònies industrials està despertant aquests darrers anys, un especial interès en àmbits diversos.

Parlem d’un fenomen del qual el Berguedà en pot oferir una més que nodrida i selecta representació  i que en els darrers anys ha propiciat el sorgiment  d’iniciatives prou rellevants que han contribuït al reconeixement d’un model d’industrialització rural del segle XIX que ha persistit fins ara.

És innegable la creixent curiositat que existeix en aquests moments per descobrir les particularitats de tot aquest món prou singular i força desconegut més enllà de les nostres comarques, i que impliquen aspectes que van des de l’arquitectura i el paisatge d’un conjunt  industrial fet de fàbriques, xemeneies  i habitatges, però també de rescloses, canals i turbines per l’aprofitament de l’energia del riu, fins a les formes de vida en un entorn jeràrquic que alguns atrevits han arribat a comparar-lo amb les relacions feudals. Sigui pel motiu que sigui,  l’interès existeix, i el que es pot dir que estem en uns moments prou significatius per donar valor a un món de vida particular que ha subsistit un centenar llarg  d’anys.

Es evident que estem parlant d’un fenomen que té els seus exemples més significatius i notables en aquesta part de la Catalunya central, en uns nuclis situats al peu dels seus principals rius com són el Llobregat, el Cardener i Ter. Però hauríem de preguntar-nos el per què d’aquest interès, un interès que ha esdevingut més general i popular que ha portat a que l’exemple de les colònies no només sigui un tema per a estudiosos i motiu de tesis doctorals. Estem parlant en definitiva, d’un nou producte d’atracció turística capaç d’aportar nous al·licients als visitants de la comarca.

Més enllà de fets singulars que han contribuït a despertar aquest interès per les colònies, una mostra del qual seria tota la campanya commemorativa endegada a ran del 150 anys d’aquests nuclis prenent com a punt de partida l’aprovació d’una llei estatal que n’afavoria la seva creació, és important tenir en compte l’estratègia actual desenvolupada pel Consorci del Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, en el que hi participen els ajuntaments i les administracions públiques, fomentant visites i activitats per a la seva promoció.

La literatura entra en escena

Però cal afegir-hi nous elements que estan donant al producte una nova dimensió i nous valors i és el mateix interès que existeix per saber una mica més, com era aquest món desconegut, més aviat tancat i autàrquic, que eren les colònies. I en aquest aspecte ens hi ha ajudat elements literaris, fins ara desconeguts en aquest àmbits, l’exponent més destacable seria la novel·la de Sílvia Alcàntara, Olor de colònia, esdevingut un autèntic best seller i un fenomen singular en el panorama que ens ocupa. La novel·la no deixar de ser la plasmació d’unes experiències viscudes per la mateixa autora a la colònia Vidal, on hi va viure fins a la joventut.

És possible que l’èxit de la novel·la provingui en gran part, d’aquesta aproximació tan personal a aquest món singular i desconegut de les colònies industrials a partir d’una història prou ben travada i amb uns personatges que ens mostren aquest particular entramat de relacions personals i jerarquies, segurament nou per a molts lectors i que va molt més enllà de qualsevol vincle de relació laboral en el món empresarial convencional per endinsar-se en la vida privada dels protagonistes de la història.

La mateixa visió des de l’altre riu

Un altre bon exemple el trobem en el llibre d’Emili Teixidor, Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. En aquest cas no es tracta de cap novel·la, però el reconegut i premiat autor de Roda de Ter ens parla en primera persona de la seva experiència d’haver viscut de prop la vida fabril de les colònies de l’altre riu. L’interès del llibre, més enllà del valor literari que hi aporta l’autor, són la gran profusió de fotografies d’època, principalment dels anys cinquanta i seixanta, però també moltes d’anteriors.

Imatges que mostren la vida quotidiana dels habitants de les colònies, ja sigui en celebracions i actes d’esbarjo, com també dels diferents oficis vinculats a les feies que hi desenvolupaven com ara parador, turbinaire, posa peces, manyà, teixidor, filador o escrivent fins a d’altres vinculats al que podríem dir-ne, suport a l’estructura com el d’hortolà i jardiner, o el de director, el capellà, el mestre i les monges que s’ocupaven de la guarderia i de la infermeria…  cadascú en el seu àmbit, feia possible la persistència del sistema.

Ignasi Terradas, precursor dels estudis

Més enllà d’aquest fenomen literari recent, és important senyalar l’aportació del llibre de l’historiador Ignasi Terradas, Les colònies industrials. Un estudi entorn del cas de l’Ametlla de Merola, publicat l’any 1979, que es pot considerar un dels primers i més complets estudis sobre la implantació i evolució d’aquest model industrial implantat al nostre país.

Ell mateix, en la introducció del llibre ja senyala la dificultat que es va trobar a l’hora de fer-lo perquè «no hi havia pràcticament cap treball específic del fenomen de les colònies industrials i els materials per al seu estudi tampoc no havien estat mínimament arreplegats o centralitzat. Es a dir, que em trobava que per fer una recerca sistemàtica havia d’anar fàbrica per fàbrica inventariant dades i reconstruint histories».

La situació actual es ben diferent. El nombre de monografies sobre els colònies industrials és ja molt notable, en part gràcies al treball realitzat des de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, amb un número especial de l’Erol sobre els 150 anys de les colònies industrials, publicat l’any 2005, i també amb diverses monografies d’autors diversos com ara Rosa Serra, Ramon Viladés o Josep Noguera i Canal, amb estudis específics sobre colònies determinades.

Però cal també reconèixer esforços recents que han contribuït a fer créixer l’interès i el reconeixement per aquest fenomen amb la creació del Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, i en el que tant hi van tenir a veure des dels seus orígens dos descendents d’aquestes colònies del Llobregat, l’enginyer Àngel Miralda, de l’Ametlla de Merola, i l’arquitecte Pere Vall, amb arrels a Viladomiu Nou, a partir del seu estudi De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies Tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, editat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya el 1999.

Tot plegat fa possible que la documentació existent actualment sobre les colònies industrials sigui notable, però queda pendent un marc legal específic que ajudi a la seva preservació i protecció des de l’àmbit urbanístic i arquitectònic, mostra d’aquest passat industrial que va fer possible al Berguedà, el sorgiment d’un important eix de desenvolupament econòmic i que ha perdurant durant més d’un segle, amb l’objectiu que serveix de plataforma de projecció cap al futur i mantenir viva i present la tradició industrial de la comarca.

Ramon Viladomat