El 2017, acabat de celebrar el seu 90è aniversari, mossèn Climent Forner va publicar Del Castellot de Viver a Queralt, el seu darrer llibre, el que feia 53 de la seva extensa i variada bibliografia. Es tracta d’un recull de textos publicats al llarg dels darrers 18 anys en diverses publicacions del país com ara Serra d’Or, Regió 7, Taüll, Catalunya Cristiana, L’Erol o el Full Diocesà Vic-Solsona.
L’edició del llibre, de 332 pàgines i un preu de 20 euros, ha anat a càrrec d’Edicions de L’Albí.
La conversa amb el poeta Climent Forner, a casa seva, a la rectoria de Viver, un diumenge de gener de 2020 per la tarda, és reposada però entretinguda, plena d’anècdotes i detalls de tot allò viscut i també publicat al llarg de la seva vida. Aquest era el motiu de la trobada, parlar d’aquest nou llibre i, de passada, fer una mica de repàs de tot allò que hi explica, que no és altre que un reflex de pensaments, de personatges i de moments viscuts en versió literària i transcrits al paper.
Mossèn Climent té el to de la cordialitat que s’espera d’un rector de poble, d’aquells de tota la vida, però que cada vegada en queden menys. De persona acostumada a parlar de la seva obra i de la seva vida en aquest punt de la geografia berguedana apartada de tot brogit i envoltada només de camps i de natura.
Des d’aquesta rectoria de Viver, Climent Forner segueix actiu en la seva creació literària, activitat a la que hi ha dedicat bona part de la seva vida, iniciada quan era seminarista a Solsona en plena postguerra i els primers anys del franquisme.
Aquí al seminari, el jove estudiant va descobrir el mestratge d’alguns personatges que marcaren la seva vida. Ell mateix els recorda, com el doctor Josep Pont i Gol, professor i prefecte del seminari, del bisbe Antoni Deig, de mossèn Ricard Penina, o de Josep Armengou, el famós “capellà de Berga”, i de tants altres, amb els que va compartir els seus anys de joventut.
Després d’anys d’exercir de capellà en diferents poblacions del bisbat de Solsona, com Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs, on s’hi va estar 31 anys, des de 1989 viu a la rectoria de Viver on ha pogut dedicar-se amb més plenitud, a la creació literària. D’aquí n’han sorgit alguns dels seus llibre més memorables com els volums L’Ull de Taüll, un recull de la seva obra poètica, el primer dels quals va rebre el Premi Ciutat de Reus 1982.
Situada a l’encreuament de les carreteres que venen de Navàs i de Puig-reig, la rectoria de Viver és un dels centres de referència d’aquest extens municipi del baix Berguedà en el que hi viuen prop de dos-cents habitants. Els altres centres, encara que també disseminats, son també dues parròquies, Serrateix, coneguda pel seu impressionant monestir, i Sant Joan de Montdarn, amb la seva església romànica del segle X.
Aquest entorn de quietud i silenci, de ben segur ha contribuït a la producció literària que mossèn Climent Forner ha anat forjant al llarg dels anys. Els més de vuitanta articles que s’inclouen en aquesta darrera obra repassen personatges i situacions de la història del país d’aquests últims anys, temes propers i molts d’ells viscuts en primera persona, des d’una visió i opinió personal amb estil literari.
Molts d’aquests articles mostren convenciments profunds, com el seu catalanisme i la seva estimació per la llengua, instrument que li serveix per expressar-ho: La nostra catalanitat de cada dia, Llengua i flama, flama i llengua, i amb un apèndix sobre Diades nacionals. “Feia molt de temps que la gent me’l demanava” –diu mossèn Climent– enorgullint-se d’aquelles famoses editorials del Full Diocesà dels anys 80 i 90, i que es mostren plenament actuals.
En aquest repàs del contingut d’aquest darrer llibre, mossèn Climent demostra estar en plena forma, amb una memòria prodigiosa pels detalls i les anècdotes que es troben en l’origen de cadascun dels articles, entre les quals no s’amaga de mencionar les discrepàncies tingudes per la censura d’algun bisbe pel contingut massa catalanista d’algunes editorials del Full Diocesà de les que n’era autor.
El llibre és un compendi de textos ordenats cronològicament entre el 2000 i el 2017. Ell mateix ho destaca en la justificació: “Aquest llibre es molt circumstancial i heterogeni, per això el subtitulo miscel·lània. És com una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris”.
També n’explica el títol: “Si el topònim Viver, poblet on visc de fa anys, conjuntament amb el municipi de Serrateix, al sud del Berguedà, deu ser prou conegut de tothom, gràcies sobretot al seu més que mil·lenari Monestir, el de Queralt, santuari i muntanya inclosos, si ja de segles es patrimoni religiós, cultural, històric i geogràfic dels berguedans, ara que s’acaba de celebrar solemnement el Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu”.
“Els dos noms de Viver i Queralt, me’ls faig tan entranyablement meus, que m’hi identifico anant a les arrels més profundes, històriques i tot, de l’un i de l’altre. De castellots –diu Climent Forner a la justificació– anomenats també talaiots, o sigui, d’aquests monuments prehistòrics en forma de torre o talaia, no sols n’hi ha a Mallorca i Menorca, sinó també a Catalunya, molts; un d’ells, potser poc conegut i una mica abandonat, el de Viver”.
I segueix dient: “Què vull dir amb això? Doncs que els diversos temes que toco en aquest recull d’escrits o d’articles mal articulats, van des del fons de la meva història personal, tant humana com religiosa, per obscura que sigui, fins al santuari de Queralt, la meva doble llar, amb Maria, la meva Mare i la meva Musa, com a far el més lluminós. I em serveixo, tant, per curta que sigui, de la distància que va del Castellot de Viver fins a la serralada de Queralt amb el seu santuari que de nit veig lluir com una estrella, com a metàfora de la meva caminada espiritual i literària«.
Un repàs de personatges
Repassem el contingut del llibre, format per uns textos en els que expressa moments i sentiments viscuts en primera persona i en els que mostra la seva visió i opinió cap a personatges i situacions viscudes en primera persona, en aquesta darrers anys d’història del país, i amb un compendi important de personatges alguns amb descripció literària a l’estil dels homenots de Josep Pla, i altres més expressius i sentimentals per la seva proximitat.
La llista és prou llarga: mossèn Josep Serra i Janer, mossèn Antoni Palou, Pere Ortís, el bisbe Antoni Deig, mossèn Josep Armengou, Manuel Bertran i Oriola, Lluís Badia, Josep Perarnau, Jordi Enjuanes-Mas, Isidor Consul, Ricard Penina, Màrius Torres, Joaquim Calderer, Pere Casaldàliga, Montserrat Altarriba, Màrius Torres, Xavier Coll, Maria Estruch, Gabriel Mora i Arana, Jesús Huguet, Jordi Mas i Antó, Àngel Prat, mossèn Ballarín…
Per completar-ho, també hi trobem textos, alguns escrits amb motiu d’algun aniversari, com els cinquanta anys de L’Infantil, la revista nascuda el 1951 al Bisbat de Solsona com a publicació adreçada a fomentar noves vocacions entre els joves, de la que en fou cofundador i director durant dos anys. L’any 1962, L’Infantil s’integrava a Tretzevents, editada per l’Abadia de Montserrat, però durant anys hi va tenir com a col·laborador, entre d’altres, a Joaquim Calderer, que anys més endavant seria director del Museu Diocesà de Solsona i responsable de patrimoni del bisbat, amb la secció “En Quimet trapella que tot ho esgavella” sota el pseudònim MIK.
I també la ressenya de les trobades de capellans escriptors entre 1984 i 1994, període en què va ser-ne el principal responsable, Deu anys de Lletra Folla, a més dels nombrosos articles dedicats al poeta de Folgueroles, de qui es considera deixeble, com Any Verdaguer, Verdaguer, avui, Verdaguer, jardí de Maria…, la majoria d’ells publicats al Full Diocesà.
La inspiració de Queralt
Queralt és un dels altres temes centrals del llibre. A l’article Soc fill de Queralt, publicat en el monogràfic de L’Erol dedicat al Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu, explica: “Soc i em sento espiritualment fill de Queralt, com si tingués dues mares, de tant com vaig mamar d’elles la fe cristiana. I vaig anar creixent a l’ombra de la muntanya, el meu Sinaí. No exagero gens si goso dir que, durant les vacances d’estiu, no em cansava de pujar-hi i de baixar-ne, tant pel dret com per la baga, sol o acompanyat, cada dos per tres”.
I més endavant acaba dient: Queralt i poesia, poesia i Queralt. Deixant de banda el trobador Guillem de Berguedà que n’havia dominat la serralada des del seu castell fins a Madrona i que llavors, de jove, ja no coneixeria gaire (anys a venir el traduiria del provençal al català com si m’acompanyés en l’aventura com un amic, per entremaliat que fos), al santuari i la muntanya de Queralt, amb la Verge Maria que hi senyoreja de segles com a Reina, han esdevingut una de les principals fonts de la meva obra poètica tant de la personal com de la col·lectiva.
Aquesta és la trajectòria literària, però també la viscuda i la homenatjada, d’aquests darrers anys de mossèn Climent Forner. El llibre és també un agraïment a Jaume Huch, el seu editor des de fa anys amb la seva editorial L’Albí, de qui recorda que ara ha fet trenta anys que la va crear, estrenant-se com a editor d’aquest volum Guillem de Berguedà i altres trobadors, l’any 1986.
I també uns mots per al prologuista del llibre, Xavier Pedrals, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, a qui li diu: “Estimat Xavier: Pugem del Castellot de Viver a Queralt, com si pugéssim al Pedraforca des de la vall de Gresolet? Sí, però no fem l’escalada sols… “Després del Ball de l’Àliga i dels Plens de la Patum que compartim, encén tu les torxes de la Fia-Faia”.
A fora s’ha fet fosc. Les tardes d’hivern son curtes. Aquí s’hi està molt bé, però no cal abusar de l’hospitalitat i la conversa també fatiga. Gràcies mossèn, per aquesta agradable estona. Me’n torno a casa content, amb el llibre dedicat i signat!
Climent Forner Del Castellot de Viver a Queralt, Miscel·lània Edicions de L’Albí. 332 pàgines. 20 euros
Be the first to comment