La llarga història industrial del Berguedà iniciada a mitjans del segle XIX ha deixat mostres arquitectòniques d’alt valor patrimonial en molts municipis. Un d’aquests elements és sens dubte, l’antiga fàbrica de ciment del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug.
Es tracta d’un edifici únic per la seva singularitat que va viure moments d’esplendor, però que el pas dels anys, i un cop abandonada la seva activitat per la qual havia estat creat, l’any 1975, va iniciar un procés de degradació important. Aquesta dinàmica va poder-se frenar en part, amb la creació del Museu del Ciment, l’any 2002, depenent del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Malgrat aquesta rehabilitació com a equipament museístic, el conjunt patrimonial no s’ha acabat de restituir en la seva magnitud tot i que l’antiga fàbrica i el seu entorn van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2005.
El conjunt del Clot del Moro ens un exemple significatiu de l’ampli llegat patrimonial que el conjunt del Berguedà encara conserva, però amb importants deficiències pel que fa a la seva preservació malgrat la importància com a monuments artístics i arquitectònics singulars en la seva tipologia industrial. Una transcendència que traspassa l’àmbit estrictament comarcal o nacional per poder esdevenir monuments patrimonials de la humanitat, però per als quals no s’acaba de manifestar en una reivindicació prioritària en l’àmbit institucional.
El conjunt del Berguedà conserva un llegat industrial que, per dir-ho en bones paraules, li queda encara molt per esdevenir uns valors d’orgull i reivindicació nacional. Deixant de banda el conjunt de únic de colònies industrials que trobem al llarg del Llobregat als municipis del baix Berguedà, l’alt Berguedà no queda curt a l’hora de poder presumir d’un passat actiu que el va ser pioner en el conjunt de Catalunya, com dels més avançats tant pel que fa a la indústria com en la mineria.
Vist en la perspectiva actual, és evident que la situació és molt diferent, i el que havia estat una zona de gran dinamisme econòmic i laboral, ara es veu relegada a dependre d’altres activitats més lligades als serveis que a l’economia productiva. Els temps son diferents, i en això no sembla haver-hi alternativa, però la posada en valor d’aquest conjunt patrimonial ha estat una part reivindicativa del futur de la comarca, però sense una aposta decidia del que hauria de ser en la seva difusió i promoció del conjunt d’aquest patrimoni.
La fàbrica del Clot del Moro va ser construïda el 1904 per l’empresa Compañía General de Asfaltos y Portland (Asland) fundada per Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell. La fàbrica, segons explica el que va ser durant anys el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Eusebi Casanellas, és un exemple singular de construcció en cascada, una sàvia manera de dissenyar un edifici industrial perquè aprofitava la força de la gravetat per fer moure la matèria primera que s’extreia de la pedrera situada a la part superior. Des d’aquí, la pedra es feia lliscar cap a la part inferior tot seguint els processos que la convertien en ciment.
El Clot del Moro, juntament amb el Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, avui seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, es poden considerar, segons Casanellas, els dos edificis industrials més interessants de Catalunya.
Tots dos edificis tenen la teulada construïda amb volta catalana, i les del Clot del Moro, que son inclinades i segueixen el relleu del terreny, van ser dissenyada pel mestre d’obres valencià format a Barcelona, Rafael Guastavino (1842-1908). Aquest arquitecte esdevindria un dels més reconeguts professionals de la construcció de Nova York, amb obres emblemàtiques com la Grand Central Terminal, el Great Hall de Ellis Island, el Carnegie Hall, el City Hall o l’Hospital Monte Sinaí, entre moltes d’altres.
La fàbrica del Clot del Moro va tancar l’any 1975, i juntament amb el conjunt d’edificacions administratives i residencials que l’envoltaven, es va iniciar un període de decadència rellevant que en pocs anys va entrar en un procés accelerat de degradació fins a l’any 2002 que va obrir-hi el Museu del Ciment, adequant una part de l’edifici on s’explica la seva història.
Segons explica l’actual director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau, en un interessant article sobre el conjunt patrimonial de Clot del Moro i la volta catalana publicat al número de tardor de 2018 de la revista L’Erol, dedicat a la figura d’Eusebi Güell i Bacigalupi i el Berguedà «la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug és una obra realment espectacular i singular des d’un punt de vista del patrimoni cultural del país».
En aquest article, Perarnau explica que «els plànols i el projecte els va fer i supervisar, des dels Estats Units, el mateix Guastavino i els va redactar l’empresa de Chicago Allis Chalmers Company amb signatura de l’enginyer de proves i càrrega Wallace Ewing».
Sobre l’ús de la volta catalana en aquest projecte, Perarnau assegura que «es mostra en la seva màxima esveltesa a la part dreta i més antiga de la fàbrica. En aquesta part es poden observar encara l’ús de la volta de maó pla, de dos o tres gruixos, fetes de forma lleugera, ràpida i incombustible, sobre esveltes encavallades metàl·liques recolzades sobre murs i pilars, com a element conformador de les cobertes».
En el conjunt del Clot del Moro, a banda de la fàbrica, s’hi van construir altres edificis, alguns dels quals destaquen també per la seva singularitat, però malauradament, el seu estat de conservació, alguns d’ells és gairebé ruïnós. Aquest és el cas del xalet Güell o casa del director, un edifici d’estil modernista i de clares influències gaudinianes, especialment en el tractament de la pedra i els elements decoratius, obra de l’arquitecte Lluís Homs Moncusí.
Al costat del xalet Güell, hi ha l’ermita de Sant Jaume, d’estil neoromànic dissenyada per l’arquitecte i urbanista, Nicolau Rubió i Tudurí, col·laborador de l’arquitecte paisatgista francès Jean Claude Forestier, en el disseny del Parc de Montjuïc de Barcelona. El seu estat, malgrat restar en peu, és de total abandonament.
Un altre dels elements singulars de la fàbrica de Clot del Moro és la canonada que porta l’aigua del Llobregat i que servia per produir energia elèctrica pel seu funcionament. Aquesta és una obra d’enginyeria també molt singular, ja que té una longitud de 4.500 metres, amb un recorregut sinuós que arrenca a pocs metres de les fonts del Llobregat, al molí d’Orriols, situat a 1.258 metres, amb un desnivell total de 330 metres fins a la fàbrica. El tub, amb un cabal de 800 litres/segons, té un diàmetre de 80 cm, en la major part del seu recorregut, es troba a l’aire lliure. Malgrat que la fàbrica de ciment va tancar l’any 1975, el central hidroelèctrica segueix funcionant produint energia amb dues turbines amb una potència de 2.540 kWh.
Turisme industrial, com descobrir el passat del Berguedà
Davant aquesta situació, més aviat precària malgrat els esforços esmerçats per la recuperació i rehabilitació d el conjunt miner i industrial de l’alt Berguedà, és evident que falta molt per fer i per esdevenir un centre de referència per visitants i estudiosos, amants del patrimoni industrial que tant bé funciona en altres països.
Sembla evident que el Berguedà, i especialment l’alt Berguedà, té uns atractius remarcables per als amants del turisme industrial, una modalitat del turisme cultural que està creixent en els darrers anys, ja sigui per descobrir indrets patrimonials on el seu atractiu és la història vinculada a l’activitat econòmica d’aquests territoris a partir de la qual comprendre el seu desenvolupament urbanístic i econòmic al llarg dels anys.
Un turisme que va lligat a un interès intel·lectual i científic que ajuda a entendre la història d’aquests territori però també a la seva gent i el seu paisatge.
El Llobregat, eix de l’esperit industrial del Berguedà
El Llobregat és molt més que un curs fluvial que passa per la comarca. A diferencia de molts altres rius en que el seu principal valor és donar vida a l’agricultura, el Llobregat té la singularitat de la seva força, de fer moure molins i fabriques que aprofiten la seva aigua per transformar-la en energia. Des de fa anys és conegut com el riu més industriós de la península ibèrica, i deu ser veritat, ja que només a 150 metres del seu naixement, a Castellar de n’Hug, les seves aigües ja son canalitzades per ser transformades en energia elèctrica.
Així, seguint el curs de les seves aigües des del seu naixement, es pot completar una ruta que ens ajudarà a entendre la historia del Berguedà dels darrers 150 anys. Una ruta que s’inicia al molí d’Obradors, a pocs metres de les Fonts del Llobregat, on hi trobarem la primera resclosa d’on surt una canonada que s’allarga més de cinc quilòmetres, fins a l’antiga fàbrica de ciment del Clot del Moro, salvant un desnivell de més de 300 per fer moure unes turbines per produir l’energia necessària per transformar la pedra calcària en ciment pòrtland, un producte que va suposar tota una revolució per satisfer les necessitats de construcció de principis del segle XX.
La fàbrica de ciment del Clot del Moro, promoguda pel comte de Güell, va ser la primera de Catalunya en produir aquest producte, i la decisió d’establir-se en aquest indret remot i mal comunicat de l’alt Berguedà, on no hi arribava encara cap carretera, va reeixir pel fet de disposar d’aquesta força que li donava l’aigua del Llobregat per produir l’energia que necessitava, més que no pas per la qualitat de la pedra calcària que hi havia en aquest mateix indret, que es podia trobar en altres llocs del país més ben comunicats amb el destí final d’aquest producte que no era altra que la ciutat de Barcelona.
La industrialització del Berguedà al llarg del segle XIX, una comarca allunyada del centre econòmic i productiu del país, va venir determinada per la força que li donava l’aigua del Llobregat. I aquest tribut, no se n’ha després encara malgrat que els anys han comportat canvis significatius en les necessitats productives i industrials del país.
Cal tenir ben present que el passat recent del Berguedà és més miner i industrial que cap altra comarca de Catalunya, amb les mines de carbó de Fígols, Cercs, Peguera i el Catllaràs, i les fàbriques de ciment del Clot del Moro, Fígols, Cercs i el Roc Gros. Del canal industrial de Berga, construït amb la funció d’afavorir la industrialització de la comarca, de 20 km de longitud, amb tres salts entre Cercs i Cal Rosal, per moure fàbriques com la del Canal, produir energia elèctrica per la Companyia Manresa d’Electricitat i per fabricar gas acetilè amb carbur per l’enllumenat públic a la factoria de Carburos Metàlicos, amb un imponent salt final de 150 metres de retorn al Llobregat.
A tot això s’hi ha de sumar el conjunt de 16 nuclis productius com son les colònies industrials que, de Cal Rosal a l’Ametlla de Merola, conformen una concentració única al món en la seva singular naturalesa de centres fabrils i residencials, construïts expressament per aquesta finalitat.
El Berguedà és industrial i miner, i la seva reivindicació és necessària per comprendre la seva història i el seu posicionament en el conjunt de Catalunya dels darrers 150 anys. Només coneixent aquesta història, protegint i reinventant els edificis que van fer possible aquesta transformació social i econòmica, farà possible un nou desenvolupament vinculat amb aquesta tradició de la que mai se n’ha volgut despendre, malgrat que la situació actual sigui ben diferent a la de fa 50 anys.
Castellar de n’Hug, on neix la força de la comarca
Les Fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, marquen l’inici d’aquesta trajectòria laboriosa i fabril que ens porta el riu com a fil conductor. Una trajectòria que sembla voler-se amagar per afavorir altres aspectes que per alguns semblen més rendibles que l’explotació econòmica de tot aquest passat lligat amb la indústria i la mineria.
Castellar de n’Hug sembla haver-se volgut posicionar no com un punt simbòlic de la força que comportà l’inici de la revolució industrial al nostre país, ja que és aquí on brollen les aigües del Llobregat i d’on surt la primera canonada per produir energia que ha de moure la fàbrica del Clot del Moro, per esdevenir un nucli idíl·lic i de postal on el que més compta és el seu paisatge natural de poblet de muntanya i com a fet més recordat el concurs de Gossos d’atura que s’hi celebra a finals del mes d’agost.
Pocs semblen reivindicar el passat industrial d’aquest indret que va veure com a principis del segle XX, es transformava per acollir els personatges més pioners en el desenvolupament econòmic del país, però també arquitectònic, amb figures rellevants com els Güell, els Olano, Antoni Gaudí, o l’anomenat arquitecte de Nova York com està considerat Rafael Guastavino, dissenyador de la fàbrica del Clot del Moro, a més de tots els enginyers, mestres d’obra i emprenedors, que juntament amb els habitants del territori, van fer possible introduir a la comarca una maquinària i uns equips de darrera generació portats d’arreu del món pels sistemes més inversemblants, que servien tant per extreure la riquesa natural dels de les mines, com per produir bens de consum a partir de productes manufacturats.
Però tota aquesta important ruta industrial que el Berguedà atresora encara és poc promocionada en les campanyes que es fan de la comarca, centrades més en els aspectes naturals, paisatgístics i esportius que en la seva història industrial i minera. Queda encara molt feina per fer per atreure l’interès general cap aquesta joia de l’arquitectura industrial, tan venerada pels especialistes en el tema.
I en aquesta campanya, Castellar de n’Hug està en la posició de sortida, amb les Fonts del Llobregat i el Clot del Moro com a dos elements indispensables per entendre i comprendre aquesta història vinculada amb el caràcter laboriós del Berguedà, una comarca que ha estat pionera en la industrialització d’una part important de la Catalunya rural, allunyada de la Barcelona cosmopolita i metropolitana.
Be the first to comment