El Museu Nacional d’Art Reina Sofia de Madrid, presenta fins al 4 de març, una exposició extraordinària sobre l’obra de Picasso centrada en l’any de la seva estada a Gósol.
Sota el títol Picasso 1906. La gran transformació, l’exposició reuneix un conjunt de peces que el pintor malagueny va compondre aquell estiu a la població berguedana, i que, segons els seus especialistes, va comportar un punt d’inflexió en la seva creació artística.
Es pot dir que aquesta exposició, posa de relleu la importància que aquesta estada de dos mesos llargs a Gósol, quan l’artista tenia només 24 anys, va suposar l’inici d’un nou camí en la seva trajectòria com a pintor. Tal com s’explica en l’exposició, amb Picasso, parlar de 1906 no és “només nombrar una data, és plantejar un veritable ‘momento’ de la seva dilatada i complexa producció, fins ara no reconeguda com a tal”.
En els textos que acompanyen la mostra, s’explica que, l’activitat creativa de l’artista aquest any 1906, es va desenvolupar en tres moments i llocs concatenats: París, Gósol i de nou, París, entre els quals existeixen molts més traços de continuïtat i autocita que de ruptura. Aquí va començar per a Picasso l’Art Modern.
Podem dir, doncs, que l’estada de Picasso a Gósol no van ser només uns mesos de tranquil·litat entre muntanyes, sinó que el caràcter de tot allò que hi va descobrir, molt lluny del tràfec que tenia a París o a Barcelona, van servir per iniciar una nova etapa creativa i de transformació, com recull el mateix títol de l’exposició.
D’aquí la importància que en el llarg recorregut creatiu i productiu del pintor al llarg dels 92 anys de vida, els prop de tres mesos que va passar a Gósol, acompanyat de la seva parella, Fernande Olivier, siguin més importants del que fins ara s’havia posat de relleu. D’aquí la importància d’aquesta exposició, feta dins els actes de Celebració del cinquantè aniversari de la seva mort.
Conferències sobre Picasso i Gósol
L’exposició del Reina Sofia ha estat acompanyada d’un programa de conferències a càrrec de destacats especialistes, amb l’objectiu de revisar els orígens de Picasso des d’una mirada contemporània. Entre les conferències, dues portaven el nom de Gósol en el seu titular: Gertrude Stein a la sombra de Gósol, a càrrec de Robert Lubar, professor de Belles Arts al Institute of Fine Arts de la New York University i conseller membre de la Fundació Joan Miró de Barcelona; i Picasso en Gósol, 1906: relato ginocéntrico y cuerpos de frontera, a càrrec de Jèssica Jaques Pi.
La primera, tracta sobre el retrat que Picasso va fer de la mecenes Gertrude Stein, i que havia deixat de treballar-hi abans de l’estada a Gósol, després d’una seixantena de sessions. De tornada a París, va reprendre el retrat, reemplaçant el rostre de Gertrude per un semblant de màscara, tècnica que va començar a experimentar a Gósol, a partir de l’estudi de la marededeu de Gósol que hi havia a l’església del castell. Aquesta imatge, ara en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, també forma part de l’exposició.
L’altra de les conferències va ser pronunciada per Jèssica Jaques Pi, professora d’Estética y Teoría de les Artes en la Universitat Autònoma de Barcelona i codirectora del Doctorat Picasso, a més d’autora del llibre Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad, prou coneguda entre els gosolans per tenir-hi residència.
Jèssica Jaques va centrar la seva exposició en les setmanes que Picasso, juntament amb Fernande Olivier i el cadell de fox terrier, van ser a Gósol, l’estiu de 1906, des d’una perspectiva ginocèntrica, un terme aportat per ella mateixa i que fa referència en el paper que les dones van tenir en la radical transformació de la creativitat de l’artista, així com el rastre que hi van deixar en la seva obra.
L’exposició de la professora Jaques va anar acompanyada de diverses imatges de Gósol i també de la seva gent, combinades amb imatges d’època, amb les que explicar el que ells anomena “cossos de frontera del matriarcat gosolà” i el que hauria de sentir una dona com Fernande Olivier, vinguda des de París, en un poble a 1.500 metres d’alçada i rodejat de muntanyes, i amb les seves amistats sempre presents, Gertude Stein i l’escriptora Alice B. Toklas, de l’avantguarda parisenca.
La conferència de Jèssica Jaques av ser seguida al mateix auditori del Reina Sofia, per diverses persones entre les que hi havia una representació municipal i del Centre Picasso de Gósol, juntament amb veïns de la població i altres persones vingudes expressament des de diversos indrets berguedans.
Gósol arreu del món
La repercussió que l’exposició del Reina Sofia ha tingut, tant amb visitants com també a partir de les ressenyes i informacions publicades en mitjans de comunicació d’arreu del món, de ben segur que repercutirà en el nombre de persones del món cultural i picassiá, que es veuran atretes per conèixer Gósol de primera ma.
Aquesta exposició a Madrid està sent una gran oportunitat pel municipi de cara a donar-se a conèixer i a projectar la seva imatge arreu del món, vinculant el seu nom amb un dels més grans artistes contemporanis com és Pablo Picasso.
Enllaç: Centre Picasso de Gósol
Enllaç: Gósol, a l’ombra de Picasso
Be the first to comment