El santuari de cavalls de la Fundació Miranda al pla de l’Orri

El pla de l’Orri, a la serra del Catllaràs, és l’espai on la Fundació Miranda va endegar un projecte de protecció i refugi de cavalls abandonats. Un projecte que va iniciar  el 2009, Rosa Galindo, la seva directora, amb el seu company de llavors, quan van estar buscant una finca per tot el Pirineu on poder desenvolupar un projecte de vida vinculat amb els cavalls.

El lloc no és fàcil de trobar ni tampoc d’arribar. S’han de conèixer una mica els camins i viaranys d’aquest extens territori que és la serra del Catllaràs, a l’alt Berguedà. En aquest espai d’interès natural, on hi nia el gall fer i s’hi fa la flor de neu, és  on des de fa vuit anys té la seva seu la Fundació Miranda, una organització que té com a finalitat la difusió i el respecte pel cavall, a més de les persones i la terra.

Som al pla de l’Orri, al terme de Castell de l’Areny. Aquí la fundació disposa d’un espai de 103 hectàrees, que aquest any amplien en 33 hectàrees més, on hi pasturen una setantena de cavalls, la majoria rescatats de situacions difícils i de maltractaments.

L’espai és considerat un santuari per aquests animals, ja que aquí es preserva la seva vida en llibertat i on poden recuperar l’equilibri i la salut física i emocional, en plena llibertat de moviments.

En aquest espai els cavalls es mouen i pasturen en ramat durant els mesos d’estiu. A l’hivern, quan el pla de l’Orri ja no disposa d’herba de pastura, els cavalls son traslladats en transhumància seguint el camí de Marina, fins al Parc del Garraf, on hi passaran els mesos d’hivern. Altres aniran a la muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell.

Rosa Galindo és la directora i ànima de la Fundació. El projecte el va començar fa més de deu anys, quan amb el seu company de llavors, van estar buscant una finca per tot el Pirineu, on poder desenvolupar un projecte de vida vinculat als cavalls. Després d’una llarga recerca, finalment van trobar el que buscaven al pla de l’Orri, en plena serra del Catllaràs.

Des de llavors el projecte ha crescut en nombre de cavalls acollits i també en persones vinculades amb la Fundació, i que gràcies a la seva dedicació i contribució, fan possible que el projecte segueixi endavant i en bona salut.

Trobem Rosa Galindo en plena feina al mas del pla de l’Orri, un migdia del mes de juliol en que la potència de sol en el seu zenit il·lumina de ple un paisatge de verdor que es desprèn dels prats i boscos que ens envolten.

Aquests dies, la Rosa ha de gestionar les mil i una obligacions que la feina li comporta – aquesta mateixa tarda li arriba un nou grup d’adolescents que passaran uns dies de campament– així que mirem de treure-li una mica de temps per conversar i perquè ens expliqui l’origen d’aquesta seva apassionant història amb els cavalls: «de petita vaig aprendre que cada persona és capaç de construir allò que projecta i de poder transformar el món. Això és el que sempre m’ha empès a tirar endavant els projectes que he somiat. De petita deia que volia ser actriu i grangera, i això és el que he fet».

És veritat, la Rosa també és actriu, durant molts anys ha actuat en musicals, sèries i obres de teatre, amb els actors i directors més notoris de l’escena catalana. També durant 18 anys ha estat formant actors a Eòlia, escola superior d’art dramàtic, a Barcelona. I segueix en actiu, aquest any l’hem pogut veure al Teatre Poliorama de protagonista a La maternitat d’Elna una adaptació de l’obra d’Assumpta Montellà.

Un projecte de vida

De la mateixa manera que ella sola omple l’escenari amb la seva interpretació, també ella sola sembla capaç de gestionar aquest projecte de la Fundació, que requereix molta dedicació. «Aquest és el meu projecte de vida, i també de família» que comparteix amb el seu fill Sarayan, de 12 anys, convertit ja en un puntal en el treball del dia a dia, juntament amb l’equip de voluntaris, que mai falta i sense els quals no podrien fer front a tota la feina que el dia a dia comporta.

La Rosa és barcelonina, el seu pare del barri d’Horta i la mare de Cuba. «Mar i muntanya», comenta satisfeta d’aquesta combinació genètica. «Amb el meu pare, de petita, anàvem a muntar a cavall. M’encantava, però em vaig adonar que aquell no era el seu espai. Els cavalls han de ser lliures, son gregaris i necessiten espai. El grup, la manada, és la seva xarxa social i és la manera que tenen de vèncer l’adversitat».

Això és el que ara ha aconseguit, tenir espai per a tots ells. «Quan vam començar amb la Fundació, no teníem molt clar què volíem fer. Però com les tortugues de terra, encara que no sàpiguen el camí, saben el seu destí. Així mateix ha estat. Sabíem on volíem arribar encara que no sabéssim com havíem de fer-ho».

Ara el projecte de Fundació passa també per ampliar les seves seus. «Aquest hivern vam portar una trentena de cavalls en transhumància des d’aquí fins el Parc del Garraf, una experiència magnífica, en la que hi ha col·laborat activament la Diputació de Barcelona, que és qui gestiona el parc, amb una finca de 300 hectàrees on els cavalls hi poden passar l’hivern. Aquest any repetirem i hi anirem amb uns quants cavalls més, perquè les condicions d’aquest espai natural són magnífiques per a ells».

Precisament, la Rosa comenta que està organitzant el camí de transhumància per aquest hivern al que poden apuntar-s’hi com a acompanyants, pel trasllat dels cavalls al Parc del Garraf i també fins a Alinyà, a l’Alt Urgell, amb el projecte Baridà, amb el guia eqüestre de transhumància Marc Giró. I en aquest projecte també hi participa l’agència berguedana Pedratour  amb sortida l’1 de novembre i 11 dies de ruta.

El calendari de totes aquestes activitats, que inclou també els campaments d’estiu, així com les visites a la fundació, on organitzen caps de setmana de retirs i sessions de constel·lacions familiars, es poden trobar a la web de la Fundació.

Deixem la Rosa que torni a la seva feina, d’organitzar tota aquesta activitat que des de la quietud i la calma que es respira al pla de l’Orri passa totalment desapercebuda pel visitant ocasional i que ha gosat interrompre per una estona, l’atrafegada activitat que una organització com la Fundació Miranda, no ens podem imaginar.

Baixem del pla de l’Orri seguint la mateixa ruta per la que hem arribat, ara ja més familiar, amb una sensació de pau acumulada amb l’esperança de poder tornar ben aviat i poder compartir més moments i experiències que la combinació de natura i cavalls en llibertat ens aporta.