Sovint ens preguntem perquè els arbres de les nostres viles i pobles es poden tan dràsticament. Cada any sorgeixen els mateixos pensaments quan veiem els resultats de les podes excessives que acostumen a fer als pocs arbres que tenim als carrers, per part de les empreses de jardineria contractades pels ajuntaments.
Veurem què passa aquest hivern, però els resultats els comprovarem a l’estiu, quan aquests arbres, que se suposa han de protegir-nos del sol i de la calor, en prou feines faran ombra.
Aquest darrer estiu tan calorós que hem tingut, amb temperatures extremes i continuades des del mes de maig, ha fet encara més evident aquesta mala pràctica dels nostres esporgadors d’arbres, i per extensió, als responsables municipals que sembla no adonar-se del desastre i son incapaços de posar el crit al cel i no tornar-los a contractar per la temporada vinent.
Els pocs arbres que acostumen a haver-hi als carrers i places dels nostres pobles, és alarmant, en comparació a altres indrets del nostre país, on trobem arbres en tots els espais públics. Seria el mateix l’Eixample de Barcelona, o qualsevol altre carrer de la ciutat comtal, sense la profusió d’arbres que hi ha, donant ombra i alleugerint la temperatura de xafogor que s’hi respira a l’estiu?
Un estudi recent publicat per la revista National Geografic, sobre la capacitat termoreguladora dels arbres i la seva importància per al microclima urbà conclou que les zones arbrades de les ciutats europees es mantenen entre 2 i 4 vegades més fresques que els espais verds sense arbres.
L’informe posa en relleu diverses intervencions urbanes realitzades en diferents punts de la geografia espanyola que han consistit en erradicar els arbres de parcs, passejos o carrers de les ciutats. Sabem que els arbres proporcionen oxigen i absorbeixen CO2, però també proporcionen beneficis psicològics, com ho fan les zones veres i enjardinades, però també ens protegeixen dels rajos del sol i de les altes temperatures i la transpiració, mitigant la calor.
A casa nostra, tret d’indrets determinats, als carrers i places hi ha molts pocs arbres, i els que hi ha, com hem comentat, sovint estan sotmesos a uns processos de podes dràstiques que impedeixen que, a l’estiu, facin la funció que els pertoca.
Aquestes podes draconianes que es fan als arbres –mireu com exemples, el que han fet als plataners de la plaça del cinema o a la mateixa plaça de la Vila de Gironella, per no parlar dels que es van plantar ben arrenglerats fa uns anys a la plaça de l’Estació, que difícilment en pot gaudir ningú– ve a ser el mateix quan vas al barber a tallar-te els cabells i, sense preguntar-te com els vols, et passa la màquina i et deixa pelat al zero. Normalment, el barber et demana com ho farem i tu li dius, -arregladet, sense passar-se.
Però amb els arbres, sembla que a ningú els pregunta, com s’ha de fer. Cap responsable municipal tampoc s’hi fica i es llavors quan, el podador, amb els estris a podar, fa i desfà com si el paguessin a tant la branca podada!
Amb aquesta comparativa amb els cabells, recordo quan vaig arribar el primer dia a la mili, allà ens hi esperava el barber amb tisores en mà, i veure com disfrutava pelant-nos al zero, sense tenir en compte les conseqüències que aquella rapada ens deixava en el nostre estat d’ànim! El mateix penso que els hi passa als arbres, quan deixen el seu brancatge a la mínima expressió de tronc i quatre branques!
Com anècdota recordo com treballen els podadors d’arbres de Barcelona, abans d’actuar es miren l’arbre i el cap de colla assenyala les branques que cal podar perquè no toquin els edificis o per modelar-lo en la forma més adequada, fent la seva feina amb el màxim de carinyo, com ho faria un bon barber! Quina diferència amb els podadors que corren pel Berguedà. Mireu els exemples de les fotos de com han quedat els arbres d’alguns indrets de Gironella després de la poda del passat hivern.
Sort que sempre ens quedarà la Font del Balç, el lloc més aprofitat aquest estiu de Gironella. La prova son la gran quantitat de persones que busquen l’ombra que donen els plataners, amb la sort que aquests no els van tocar cap podador.
El límit de la intervenció salvatge va ser just fins a la mateixa font, però el més preocupant és que la no intervenció amb els altres és que el pressupost de poda ja no donava per pelar-ne més. Jo penso que la causa va ser que els arbrers ja no eren dins el terme de Gironella, sinó de Casserres!
Tot i això, deixeu-me ser mal pensat, ja que no crec que a Casserres siguin més sensibles amb al tema, només cal veure com tenen de desangelada la plaça principal, la de l’Església! Senzillament, la que els arbres de la Font del Balç que tan gaudim tots els que sovint hi anem, es van salvar senzillament perquè se’ls havia acabat el pressupost!
