L’estada del pintor Pablo Picasso a Gósol, l’estiu de 1906, torna a estar a primera pàgina de l’actualitat gràcies a l’exposició Picasso 1906. La gran transformación que el Centre d’Art Reina Sofia de Madrid li està dedicant, així com també per la publicació de la novel·la Pau de Gósol: Picasso al Pirineu, de l’escriptor andorrà Iñaki Rubio.
L’exposició que el Reina Sofia de Madrid presenta fina al 4 de març de 2024, s’emmarca en la commemoració del 50è aniversari de la mort del pintor, i que tanca el programa oficial d’exposicions internacionals d’aquesta celebració i que planteja renovar importants criteris sobre el paper clau que l’artista va jugar en la creació de l’art modern.
És habitual considerar que la contribució de Pablo Picasso (1881-1973) en aquesta fita va ser pintar Les senyoretes d’Avinyó el 1907. De totes maneres, actualment es pot pensar que aquesta obra va ser el punt d’arribada i la traca final de tot un complex procés desenvolupat al llarg de l’any 1906 i finals de febrer o principis de març de 1907. Un període en que l’activitat creativa de Picasso va tenir tres escenaris: París, Gósol i de nou, París.
L’estada de Picasso a Gósol, amb la seva companya Fernade Olivier, és recreada en la novel·la que acaba de ser publicada per l’editorial Comanegra, en la que Iñaki Rubio hi recrea les vivències i les relacions que va establir amb els seus habitants, per explicar un període poc tractat de la vida de l’artista. El títol de la novel·la prové del nom amb què Picasso signava les cartes que enviava als seus amics, com a Pau de Gósol.
Amb ambdós esdeveniments, l’exposició del Reina Sofia i la publicació de la novel·la, Gósol torna a l’actualitat artística per convertir-se de nou en protagonista de les selectes poblacions que tenen la fortuna de formar part de la vida d’un dels artistes contemporanis més prestigiosos i cotitzats com és Pablo Picasso.
Aquest sojorn de tres mesos que va fer Picasso en aquesta vila berguedana situada als peus del Cadí i el Pedraforca, ha fet que el seu nom s’hagi vist associat de forma implícita a un dels períodes més creatius i rellevants d’aquell jove artista que, amb els anys, esdevindria un dels genis més prestigiosos i cotitzats, un fenomen mundial reconegut i avalat per una obra que es troba exposada en els principals museus del planeta.
A Gósol, aquell estiu de 1906, Picasso hi va compondre 302 obres, entre les quals hi ha olis, aquarel·les, guaixos i dibuixos, a més de dues talles en fusta de boix, i que ara es troben repartides pels millors museus d’Amèrica i Europa.
Aquest és el llegat creatiu que Picasso va deixar vinculat a la població berguedana durant vuitanta dies i que ara es recorda amb un centre que porta el seu nom en el que s’explica la seva estada i on s’hi poden veure reproduïdes algunes de les principals obres que l’artista hi va crear, inspirades en l’entorn i en els personatges que hi va trobar.
En aquesta estada a Gósol, Picasso es va acompanyar de dos quaderns de notes, un el Quadern català, que es conserva al Museu Picasso de Barcelona, i un segon sota el nom d’Àlbum MPP 1857, ja que es troba al Museu Picasso de París, i que son testimonis de tot allò que el lloc i la gent el van marcar i significar com a persona i en la seva experimentació artística.
Malgrat que l’estada de Picasso a Gósol no va arribar als tres mesos, l’obra que en va sorgir ha estat considerada com un dels períodes creatius més transcendents de l’artista, un moment de turbulències i que semblen ser l’origen de la seva marxa de París, on residia, per tornar a Barcelona, on hi conservava encara molts amics, a més de la seva família.
Visita al Centre Picasso
Com que la vida i obra de Picasso està fortament estudiada i ben documentada, el seu pas per Gósol ha estat fixat pels seus historiadors com un d’aquests moments de canvis en que tot artista busca noves formes i nous llenguatges creatius en la seva producció. Així s’explica en la visita que es pot fer al Centre Picasso situat al que foren les antigues escoles de la vila, al costat mateix de l’ajuntament i de la plaça Major, en un espai que va ser remodelat i museïtzat arran del centenari de l’estada de l’artista. El 2016, guiats per en Marc Bernadas, de la cooperativa de serveis culturals Els Tres Hereus, ens explica amb detall aquesta estada a Gósol.
Per la visita, en Marc porta a la mà un dels principals estudis realitzats sobre Picasso i Gósol com és el llibre de Jèssica Jaques Pi, una historiadora de l’art i doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, resident a Gósol des del 1996. En aquest llibre, titulat Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad hi podem trobar tot allò que volem saber sobre l’estada de l’artista a la vila, però també l’esperit creatiu que hi va trobar i que va aplicar posteriorment en el seu pas del figurisme al cubisme.
La visita al Centre és altament pedagògica, ja que t’explica el significat de moltes de les seves obres que allà va crear i que han esdevingut icones de l’obra picassiana, com per exemple L’harem, actualment exposat al Cleveland Museum of Art, una composició que va inspirar un dels quadres més famosos com és el de Les demoiselles d’Avingon, avui al Museu d’Art Modern de Nova York.
Entre les coses que et fan notar són els ocres característics de les obres gosolanes i que alguns historiadors semblen relacionar amb el color de la terra vermellosa que trobem als voltants de la població, o el mateix color de les seves cases, teoria que Jèssica Jaques sembla desmuntar en el seu llibre quan diu:
“Pintó ocres en Gósol como los hubiera pintado en medio de las nieves siberianas. Su ocre estaba dentro de él, como todo lo que hizo antes y después de Gósol: sus razones fueron rigurosamente pictóricas”.
Però més endavant, Jaques també diu: “Como curiosidad cromática, hay que fijarse en la aparición de un nuevo azul en la paleta, que me he permitido designar como azul de Gósol, porque se ubica claramente en la producción gosolense, sin existir antes y sin extenderse de manera ostensible a la posterior. Es un azul azulete, como el que se utilizaba y aún a veces se utiliza en el pueblo para enmarcar las ventanas por su parte exterior, en las fachadas”.
Del romànic al cubisme
De l’estada de Picasso a Gósol en surten molts altres elements que van marcar la seva trajectòria artística, des del descobriment del romànic. La inspiració de la talla romànica policromada del segle XII, la Verge de Gósol, avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, va portar-lo a treballar un tronc de fusta de boix del qual en van sorgir solucions de simplificació plàstica pels rostres dels personatges, com el que expliquen del Retrat de Gertrude Stein, que havia deixat a mig fer a París i que en tornar va poder acabar-lo en poques hores gràcies al que havia aprés dels rostres de les imatges romàniques descobertes a Gósol.
Però la visita al Centre Picasso també aporta molts altres coneixements de l’artista que ajuden a entendre i a comprendre millor la seva obra posterior. Dibuixos d’algunes dones gosolanes, i també d’algun jove, i que no es corresponien amb la seva companya, Fernande Olivier, amb qui havia vingut des de París i que va romandre amb ell tota l’estada fins a la seva tornada cap a París, sembla que una mica precipitada, el dia abans de la festa major, que és el 15 d’agost. Entre les figures gosolanes més reconegudes que hi va pintar hi ha La dona dels pans, ara al Museu d’Art de Philadelphia, tot un símbol d’aquesta estada a Gósol, i que ara presideix, en forma d’escultura, des dalt de la font que hi ha al mig, la plaça Major.
També hi descobrim alguns dels paisatges que mostren l’entorn gosolà, com Cases de Gósol, que es pot veure al Museu Picasso de París, o un probablement del seu camí de partida, amb la Fernande damunt d’una mula sota el Pedraforca camí de Bellver de Cerdanya.
Com a complement a la vista guiada al Centre, un altre dels aspectes més significatius que ofereix Gósol és la Ruta Picasso, seguint els indrets que l’artista i la seva companya van utilitzar per arribar i sortir de la població. Arriben de Barcelona en tren fins a Guardiola, i des d’aquí, els espera un trajecte de vuit hores dalt d’un mul per fer els 30 km fins arribar a Gósol.
Aquí s’instal·len a Cal Tampanada on hi coneix l’avi nonagenari de la fonda, Josep Fondevila, amb que té llargues converses i aquí també retrata, una pintura que ara es pot veure al MET de Nova York. La tornada son també vuit hores dalt d’un mul fins a Bellver de Cerdanya pel pas dels Gosolans. Des d’aquí en tartana fins a Puigcerdà i a l’estació d’Acs (Aix les Thermes) a l’Arieja, on agafaran el tren que els portarà a París.
Picasso va ser feliç a Gósol i va allargar l’estada que en principi hi tenia previst fer. I una de les proves d’aquest arrelament foren les cartes que va escriure per demanar més material per pintar i que signava com a Pau, o com a Pau de Gósol.
Segons escriu Jèssica Jaques en el seu llibre, aquestes signatures “insinuan entrañablemente la razón de la prolongación de su estancia: su feliz adaptación al lugar, poco a poco compartida por su compañera, encantada con el prodigioso cambio de ánimo de Picasso, que habia pasado de la inestabilidad al equilibrio”.
Totes les rutes de Picasso a Gósol estan ben senyalitzades i es poden seguir per descobrir l’entorn que inspirà l’artista en la seva estada fa més de cent anys, i que s’expliquen en la visita guiada.
El Centre Picasso de Gósol disposa de llibreria i biblioteca especialitzada sobre Picasso. D’octubre a abril es pot visitar els dissabtes de 10 a 14 h i de 15 a 19 h, i els diumenges i festius de 10 a 14 h. A l’estiu l’horari s’amplia a altres dies de la setmana.
També ofereix visites guiades amb cita prèvia que ajuden a entendre l’empremta que aquesta vila berguedana v
a deixar en l’artista després de la seva estada l’estiu de 1906. Contacte: Tel: 973372977 (també per WhatsApp Business) i e-mail: info@centrepicasso.art
- Article original publicat a la revista Tasta el Berguedà setembre 2016
Referències bibliogràfiques:
JAQUES PI, JÈSSICA. Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad. La balsa de la Medusa, 161. A. Machado Libros, SA. Madrid, 2007
SINDREU, JOSEP. Gósol. Edicions Tallaferro. Barcelona, 1988
IÑAKI RUBIO. Pau de Gósol. Picasso al Pirineu. Ed. Comanegra. Barcelona 2023
Be the first to comment