Les colònies industrials, malgrat els canvis experimentats al llarg dels anys, es mantenen com uns nuclis vius i dinàmics que vetllen per conservar la seva identitat sorgida a mitjans del segle XIX amb la Revolució industrial, alhora que es reivindiquen com a espais residencials amb una bona qualitat de vida que poc tenen a envejar dels nuclis urbans propers.
Per donar mostra d’aquesta situació, el mes d’octubre es van celebrar les XII Jornades de les Colònies Industrials una iniciativa promoguda per l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat i el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.
El programa d’aquest any estava centrat en dos eixos: d’una banda en la millora de la connectivitat i la mobilitat entre les colònies i els nuclis de població amb la recuperació del traçat de l’antic carrilet per facilitar la mobilitat a peu o en bicicleta, i de l’altra en la qualitat de vida a les colònies pel que fa a la qualitat dels habitatges i al manteniment de l’espai públic.
En primera jornada, celebrada dissabte 19 d’octubre a l’antiga estació del tren de cal Vidal, van intervenir-hi els alcaldes de les poblacions berguedanes per on passava el tren per explicar com estan impulsant la via verda del Llobregat, per la que ja s’està treballant en diferents trams.
Així ho va explicar David Font, alcalde de Gironella, el primer municipi que ha començat amb els primers treballs com es el tram entre cal Bassacs i Viladomiu Vell i que ha de seguir fins a Viladomiu Nou pel qual ja té finançament assegurat. Aquest tram inclou utilitzar l’antic túnel de Viladomiu i el pont sobre la riera de Clarà, i que ha d’enllaçar amb tram fins al Guixaró, que correspon ja al municipi de Casserres.
L’alcalde, Eduard Subirana, va exposar el projecte d’aquest tram que segueix el traçat de la vida i en el que s’hi ha fet petites actuacions per passar-hi a peu gracies a la caminada popular de Viladomiu Nou. Subirana va explicar que l’ajuntament de Casserres disposa també de finançament necessari per executar-lo al llarg de 2025.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra, que estava acompanyada del seu regidor i conseller comarcal de colònies, Josep Parera, va explicar que des de l’Ajuntament s’ha començat a treballar per definir el traçat que ha de tenir la Via verda que travessa de sud a nord el municipi.
Puig-reig compta amb punts difícils d’actuar pel fet que la construcció de l’autovia C-16 va fer desaparèixer el traçat del tren, fet que comportarà haver de fer actuacions singulars com pot ser les actuals rotondes d’accés a la C-15 a Cal Vidal i a Cal Prat, i el darrer tram fins arribar a l’Ametlla de Merola des d’on ha de seguir cap a Navàs.
També l’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, va exposar la voluntat de l’ajuntament d’implicar-se en el projecte que va des de Cal Rosal fins a Gironella. Aquest és un tram relativament fàcil d’executar ja que el recorregut del tren transcorre paral·lel a l’antiga carretera, actualment gestionada per la Diputació de Barcelona, fet que facilita les obres. L’alcalde d’Olvan va remarcar que actualment ja s’està treballant a Cal Rosal, amb l’adaptació del Pla de l’italià,
Eix ciclable del Berguedà
El projecte de la Via Verda del Llobregat seguint l’antic traçat del carrilet, és un projecte que s’arrossega des de fa anys i que mai, malgrat els esforços esmerçats, no s’ha acabat de materialitzar fins ara que es comencen a veure les primeres actuacions.
Així ho va explicar el geògraf especialista en camins, Xavier Campillo i Besses, que ja en temps del Parc Fluvial del Llobregat, a principis d’aquest segle, i després a través d’encontres i contactes amb les administracions, especialment la Generalitat ¡ la Diputació, es veia com un projecte emblemàtic pel Berguedà, semblant als que s’estava fent en altres territoris de Catalunya, especialment a les comarques gironines seguint el traçat dels carrilets d’Olot a Girona i Sant Feliu de Guíxols, o a les terres de l’Ebre, a l’antic traçat de la línia de Tortosa i la Terra Alta.
Des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Xavier Campillo va defensar la moció presentada davant el Consell Comarcal del Berguedà, per impulsar un eix ciclable comarcal amb la Via verda del carrilet fins a Cal Rosal per seguir cap a Berga i l’alt Berguedà per enllaçar amb les rutes ciclables del Ripollès.
Aquesta via per a ciclistes de Berga fins a Cercs segueix la ruta del tramvia de sang i l’antiga carretera fins a Sant Jordi per seguir fins a Guardiola i Bagà en paral·lel a l’actual C-16, i també cap a la Pobla de Lillet. En aquests moments s’està treballant perquè el nou projecte d’ampliació de la C-16 entre Cercs i Guardiola contempli també un vial ciclista, en el que hi ha trams difícils com ara l’estret del pont del Far, pels quals caldrà trobar solució.
Estratègia de la Bicicleta 2025
També el responsable de l’Àrea de la Bicicleta de la Generalitat, Marc Casanovas, va explicar l’Estratègia de la Bicicleta 2025, un full de ruta impulsat per la Generalitat de Catalunya amb accions perquè aquest mitjà de transport contribueixi a una societat més sostenible i saludable.
Marc Casanovas va exposar les línies prioritàries en les que esta treballant el Govern de la Generalitat recollides en un mapa en el que es dibuixen els eixos a desenvolupar en els propers anys. En aquesta línia, l’eix ciclista del Llobregat esta inclòs en aquesta estratègia d’actuacions amb les que s’està treballant.
Actuacions de la Diputació en carreteres locals
En una línia similar, l’assessor de l’Àrea de Territori de la Diputació de Barcelona, Pere Pons, va explicar les actuacions que la gerència de Carreteres locals i Mobilitat està desenvolupant en diverses vies locals per la convivència de diversos tipus de mobilitat, ja siguin motoritzades o a peu o en bicicleta.
Pere Pons va exposar que actualment la Diputació de Barcelona porta executats 74 itineraris de vianants, que signifiquen una inversió de 31 milions d’euros i 40 km de longitud, juntament amb una altra trentena d’itineraris que estan actualment en estudi. Es tracta d’itineraris majoritàriament en paral·lel a la carretera preexistent, destinats principalment a la mobilitat a peu. Tot i així, en alguns casos que s’ha intuït que hi hauria un elevat ús de ciclistes, l’amplada de l’itinerari s’ha incrementat fins als tres metres per acollir les bicicletes amb una major seguretat i confort.
Segons Pere Pons, la creació d’itineraris per a vianants va començar com una política per garantir la seguretat dels vianants que caminaven al llarg de la carretera, al servei d’una mobilitat quotidiana de proximitat . Amb els anys, aquest tipus d’itineraris s’ha estès, essent nombrosos els ajuntaments que actualment ho sol·liciten per als seus municipis .
Disseny de la Via verda del Llobregat
Finalment, l’arquitecte Guillem Canudas, de l’estudi Sideral, des d’on treballen en el disseny de la nova via verda per encàrrec dels ajuntaments, va explicar alguns detalls tant de les característiques del recorregut com també d’alguns elements del mobiliari i altres elements de disseny que l’acompanyen.
Bicicletada familiar
Com a reivindicació de l’antiga via del ferrocarril com a via verda, el diumenge 20 d’octubre es va fer una bicicletada familiar entre el nucli de Puig-reig i l’antiga estació de Cal Vidal, amb un recorregut d’uns cinc quilòmetres entre l’anada i la tornada. A l’estació de cal Vidal, restaurada per l’antic Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, es va poder fer una explicació i un visionat de filmacions històriques de quan circulava el tren per aquestes vies.
El segon eix es va dedicar a explicar com és la vida actual a les colònies a partir de la visió dels mateixos habitants, tant pel que fa al manteniment i condicionament dels diversos immobles, siguin habitatges o d’usos socials i culturals, així com pel que fa l’espai públic. La visió general es que les colònies son nuclis habitats i amb bones perspectives de seguir sent-ho, gràcies als esforços i implicació dels mateixos veïns davant els respectius ajuntaments.
Viure en una colònia avui
En la jornada dedicada a com es viu en una colònia avui, celebrada dissabte 26 d’octubre a la Torre Nova de Cal Pons, es va desenvolupar a partir d’una exposició preliminar a càrrec de la historiadora Rosa Serra i Rotés, seguida per la intervenció dels representats veïnals. En aquesta sessió es van exposar iniciatives importants com son la rehabilitació d’algunes d’aquestes colònies per part dels seus propietaris, que segueixen sent descendents de les famílies que les van impulsar. Aquest es el cas de les colònies Prat, a mans de la mateixa família Prat, i Cal Marçal, gestionada per la família Viladomiu, ambdues situades al municipi de Puig-reig.
A Cal Prat s’han rehabilitat edificis, com l’antiga casa dels amos, per adaptar-la per a 11 habitatges, a més d’intervencions en la rehabilitació d’altres 18 habitatges que s’han posat en lloguer. Actualment hi projectes per ampliar aquestes actuacions en altres edificis de l’antiga colònia tèxtil.
Pel que fa a Cal Marçal, de la qual la família Viladomiu en manté la propietat de la fàbrica a més dels habitatges així com d’edificis com l’església i els vials, el projecte que està desenvolupant, a banda de l’activitat a les antigues naus ocupades per diferents tallers industrials així com per espais per a creadors i artistes, és la rehabilitació dels conjunt de 86 habitatges de l’antiga colònia.
Gràcies a fons Next Generation, la propietat està en aquests moments actuant en tots els habitatges repartits en un edifici amb 70 habitatges i la resta en quatre blocs de quatre habitatges cadascun, seguint la normativa de rehabilitació estructural i energètica. L’objectiu del projecte, segons explicà el gerent de l’empresa familiar Pere Viladomiu, és que un cop rehabilitats tots els habitatges, posar-los a la venda seguint un protocol que els primers beneficiats serien els actuals residents i seguiria pels antics treballadors de l’empresa. La resta s’obrirà a per a nous residents. Pel que fa a l’església i la rectoria, així com els vials interns, es farà cessió a l’Ajuntament de Puig-reig, com equipaments i usos comunitaris.
Les sessions es van completar amb una exposició de la cooperativa Vidàlia, que a partir d’un contracte de masoveria urbana gestiona el conjunt de la colònia Vidal, així com per l’aportació de l’arquitecte Jordi Rogent, antic responsable de Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de l’Ajuntament de Barcelona i vinculat amb projectes de protecció del patrimoni i el paisatge urbà, sobre la rehabilitació de la colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Finalment, la responsable jurídica de l’Oficina de la Gerència d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Isabel Ezpeleta, va fer una exposició sobre les polítiques d’habitatge que la Diputació de Barcelona ofereix als petits municipis, tant pel que fa als ajuts per l’adquisició d’habitatges com també per a la seva rehabilitació.
Més informació de les Jornades: Jornades Colònies Industrials 2024
Be the first to comment