L’esplendor del Catllaràs

La serra del Catllaràs, declarada Espai d’interès natural el 1992, és un dels indrets berguedans més singulars, d’una bellesa i riquesa extraordinàries, no només natural, sinó també per altres tresors dignes d’admiració.

No es per menys que del Catllaràs, fins no fa massa anys, encara se n’extreia el carbó que alimentava la que fou la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera amb forns rotatori de tot l’Estat, com fou la del Clot del Moro, dins el municipi de Castellar de n’Hug, a tocar de la Pobla de Lillet.

Així, a mitja muntanya, just a sobre de la Pobla, hi ha el Xalet que dissenyà Antoni Guadí, per encàrrec del comte de Güell, propietari de la cimentera, per allotjar-hi els tècnics i altres treballadors de l’explotació minera.

El Xalet d’Antoni Gaudí

Construït entre 1902 i 1903, al mateix tremps que Gaudí construïa a Barcelona el Park Güell, el xalet, com se l’anomena popularment, és una petita joia més de l’arquitectura gaudiniana, que ha sofert les vicissituds del pas dels anys. Catalogat com a Bé d’Interès Cultural Local i a l’espera de ser reconegut BCIN per la Generalitat, finalment sembla haver trobat el seu camí per una definitiva rehabilitació gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de la Pobla de Lillet, que n’és el seu propietari des de l’any 1932, en que fou cedit per l’empresa Asland.

A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions per adaptar-lo a casa de colònies, que van desfigurar encara més la seva imatge inicial

El xalet ha patit diverses etapes després del tancament de l’activitat minera. Als anys 40, l’edifici es trobava en condicions francament precàries, i a partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions per adaptar-lo a la nova funció a que es va destinar, que era la casa de colònies, que van desfigurar encara més la seva imatge inicial.  Així, es va eliminar totalment l’escala que era l’element central de la façana i que tenia una raó de ser pràctica essent substituïda per una altre escala metàl·lica sense cap relació amb el projecte original. També es va canviar el recobriment inicial de la façana, per una coberta de pissarra artificial. També l’interior va patir importants modificacions.

Després de ser novament abandonat com a casa de colònies, l’Ajuntament de la Pobla va iniciar, després d’uns anys en desús, un procés de recuperació, amb l’objectiu de retornar el seu estat original i recuperar el seu interès historicoartístic, per donar-li un ús social, educatiu i cultural. Així, s’ha pogut recuperar l’escala original exterior que dona accés a les tres plantes, així com les façanes, que han recobrat la seva imatge original, i també els espais interiors.

El projecte de recuperació es va iniciar entre 2012 i 2019, essent alcalde de la Pobla Vicens Linares, amb la voluntat de destinar el xalet com un espai per a l’estudi i difusió dels valors naturals del mateix entorn on es troba situat, on estudiosos i universitats puguin beneficiar-se’n, però al mateix temps, un equipament important en un lloc privilegiat del que puguin gaudir-ne i beneficiar-se’n tots els amants de la natura, l’esport de muntanya.

El projecte es troba pràcticament finalitzat, a l’espera de poder completar els serveis que li son necessaris per als seu funcionament, com son el subministrament energètic i la gestió dels residus i aigües residuals. Des de l’Ajuntament fa anys que hi treballen, amb contactes amb administracions com la Diputació de Barcelona o la Generalitat, però també a través de programes europeus, com els fons FEDER, adreçats a finançar projectes de desenvolupament econòmic, especialment en l’àmbit mediambiental, o amb la mateixa Universitat,.

En aquesta línia universitària es va obrir fa anys, un camí de col·laboració amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’UCEN Universitat Catalana d’Estiu de la Natura, que tracta temes relacionats amb els recursos naturals i el medi ambient, amb la combinació de classes teòriques amb les sortides de camp. Precisament, l’estiu del 2015 ja s’hi van tractar temes com la relació de Gaudí amb la natura precisament en l’àmbit del Catllaràs.

On la natura explota

La serra del Catllaràs, amb una extensió de més de 5.600 hectàrees, repartides entre els termes municipals de Vilada, Guardiola de Berguedà, Cercs, la Pobla de Lillet, Castell de l’Areny, la Nou de Berguedà, Sant Julia de Cerdanyola, Sant Jaume de Frontanyà i Borredà, va ser declarada l’any 1992, Espai d’Interès Natural com a reconeixement a la seva riquesa de fauna i flora i pels seus indrets i racons de singular bellesa.

La gran protagonista vegetal del Catllaràs és la flor de neu o edelweiss( Leontopodium alpinum), que significa ‘blanc pur’, una espècie vegetal protegida que es troba en perill d’extinció. La planta creix envoltada d’altres espècies, igualment protegides, com l’orquídia coneguda Espai d’interès natural Sabateta de la marededéu (Cypripedium calceolus), el marcòlic vermell (Lilium martagon), o les candeleres (Verbascum lychnitis) o entre moltes altres espècies.

La gran protagonista del Catllaràs és la flor de neu o edelweiss (Leontopodium alpinum), que significa ‘blanc pur’, espècie vegetal protegida

Si s’està a l’aguait, també s’hi poden veure animals com el gall fer, així com cérvols, martes, senglars, guineus, mosteles, àligues reials o falcons pelegrins. A la tardor també es possible escoltar-hi la brama dels cérvols, que es poden sentir a quilòmetres de distància reclamant l’atenció de les seves femelles.

Un dels indrets més singulars des d’on s’albiren unes vistes privilegiades, és el Roc de la Lluna, un mirador excepcional sobre el santuari de Falgars, des d’on es pot veure un extens territori natural, o la font del Bisbe, un salt d’aigua d’uns dotze metres, creat per milers d’anys d’erosió que forma una enorme estalagmita que du l’aigua fins a una bassa.

Entre els llocs més rellevants que es poden visitar hi ha el monestir de Santa Maria de Lillet i l’església rodona de Sant Miquel situada molt a prop del Monestir, els conjunts de roca calcària com el Roc del Joc de Pilota, la Roca de la Moreneta, el Prat Gespador i el Roc del Catllaràs.