El darrer tren de via estreta que va circular des de Barcelona i Manresa fins a l’estació d’Olvan, a Cal Rosal, l’estiu de 2023 ha complert 50 anys. Aquest fet ha estat motiu de commemoració important, amb dues accions per remarcar:
D’una banda, la publicació d’un número doble de la revista cultural L’Erol amb el títol de El tren a l’Alt Llobregat, en el que, de forma extensiva, s’hi toquen molts temes vinculats amb el pas del tren per les comarques del Berguedà i el Bages.
Molts dels articles son aportacions de recerca històrica de la ma de diferents especialistes i també d’escrits de persones que expliquen amb veu pròpia, els records d’aquells anys.
L’altra esdeveniment han estat les Jornades de les Colònies Industrials celebrades el mes d’octubre, amb un programa que ha inclòs diferents temàtiques al voltant del tren. Les jornades van posar de relleu el poc patrimoni que encara queda d’aquella moguda que va ser, durant molts anys, el pas del tren pel mig dels nuclis urbans de Puig-reig, Gironella, Navàs, Balsareny o Sallent, des de Guardiola i Cal Rosal.
El número de L’Erol és especialment atractiu des de molts punts de vista, però el més rellevant és que es tracta d’un publicació que aporta molta informació nova de la història del ferrocarril i dels seus impulsors, a més de conèixer el testimoni de nombrosos persones que d’alguna manera o altre, en van ser protagonistes, però també per l’important fons gràfic que acompanya tot el contingut.
Precisament, aquest número dedicat al tren ha estat guardonada en l’apartat de Premi Especial de Patrimoni per a la Reivindicació del patrimoni industrial, dins els Premis Bonaplata que organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).
Un reconeixement a la feina realitzada per l’Àmbit de Recerques del Berguedà que, segons l’informe del jurat, per «un treball extraordinari de participació ciutadana que reivindica el patrimoni del territori del Bages i el Berguedà, exemple de recuperació i reivindicació de la història i la memòria del ferrocarril de l’Alt Llobregat».
La directora de la revista, la historiadora Rosa Serra i Rotés, és una gran entusiasta de tot allò que marca la història d’aquest territori, motiu pel qual el tren és un d’aquells elements que no podia deixar passar sense deixar-ne una empremta per a que tothom el tingui ben present.
Així, entre l’extens contingut hi trobem articles d’especialistes historiadors com Pere Pascual i Domènech, sobre la formació de la xarxa ferroviària catalana; Josep Noguera i Canal, amb l’article El ferrocarril i Berga: entre la frustració i l’engany; Llorenç Ferrer i Alòs sobre els contractistes del tren d’Olvan a Guardiola; o la mateixa Rosa Serra i Rotés, amb El tren dels cotoneres i el tren dels miners.
Documentació gràfica important
La important part gràfica i històrica hi ha aportacions de Marc Rodríguez Seijas, responsable de Gestió del Patrimoni Històric i de Recintes de Preservació de FGC, la col·lecció Galderic Safont i de Joan Ramon Ruiz, responsable de la Casa-Museu Teixidor Bassacs de Gironella, amb un important fons documental.
També inclou la publicació de fotos realitzades per Eusebi Sabatés i Rovira, un gran aficionat a la fotografia i del ferrocarril de la Pobla de Lillet, trobades dins una capsa a les golfes de casa seva, documentades per Eduard Pujals i Jordi Puntas.
Però també d’altres testimonis, com els de Josep M. Badia Masgrau, sobre l’estació de Navàs, Jordi Carreras Macià, sobre cal Rosal, Ignasi Costa Amills, amb documentació sobre Guardiola de Berguedà, o articles de records familiars sobre el pas del tren per Gironella, escrits per Montse Buscallà, Ernest Bartoló i Portell i Toni Bisbal Baqué.
Puig-reig també aporta la seva història, amb fotografies de Manel Iglesias Rovira i textos de Rosa Serra i Josep Artero, juntament amb una ressenya històrica sobre la filmació de dos spaghetti western a l’estació de Cal Vidal, d’Axel Lapuerta Coll.
Finalment, aquest número extraordinari de L’Erol inclou dos articles de Joan Carles Salmerón i Fernández, un sobre les locomotores Berga, i un altre sobre els trens de la línia de Manresa a Berga i Guardiola, a més d’aportacions de l’enginyer industrial Jordi Alonso Cardona, sobre el ferrocarril a Sant Vicenç de Castellet; del director del Museu de la Ciència i de la Tècnica, Jaume Perarnau i Llorens, sobre el patrimoni ferroviari.
També hi fan aportacions Ferran Armengol Ferrer, amb un article reivindicant un Museu del Transport a Barcelona; Josep Cunill Canals, que exposa la nova tecnologia ferroviària amb presència i prestigi estètic en les espectaculars construccions de ferro i vidre; i Rosa M. Colomer Oró, responsable de Turisme del Berguedà, sobre la via verda del Carrilet.
El tren i les colònies industrials
L’altre esdeveniment amb motiu dels 50 anys del darrer tren a l’Alt Llobregat han estat les Jornades de les Colònies Industrials del mes d’octubre, amb una part del programa dedicada a reivindicar el poc patrimoni ferroviari que encara persisteix al Berguedà, així com explicar la importància del ferrocarril com un dels eixos de mobilitat de futur i que forma part de la vida quotidiana de moltes persones.
Entre els actes destacats, es va celebrar una jornada dedicada al tren de l’Alt Llobregat a l’antiga estació de Cal Vidal, un edifici restaurat fa uns anys pel Consorci del Parc Fluvial com a centre d’informació turística, però que actualment sense un ús determinat. I una altra jornada a l’antiga estació de Puig-reig, un dels pocs edificis que resten del pas del tren al Berguedà, i que es troba situat davant de Cal Pons, ja que l’amo de l’antiga colònia tèxtil, en va ser un dels principals impulsors.
Ignasi Camps, maquetista de trens
L’acte mes singular va ser a l’antiga estació de Cal Vidal, amb una jornada en la que es va commemorar d’una manera singular i pedagògica, el que va ser el ferrocarril que circulava per aquest mateix punt fa mes de 50 anys. Així, Ignasi Camps, de Bagà, va muntar a l’interior de l’estació una gran maqueta escala G 1:22.5 amb màquines i vagons de les diferents èpoques de la companyia Tranvia o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, que portaven nom de les estacions de la mateixa línia.
Ignasi Camps, a part de fer les maquetes de les locomotores i els vagons, també es un gran especialista sobre la seva història. Així, explica que les primeres locomotores que es van poder veure circular foren les Krauss de 100 HP construïdes a Alemanya el 1884 que portaven el nom de Berga, Manresa, Sallent i Sampedor; les posteriors Krauss de 360 HP de 1890-1897, que portaven també noms de les poblacions per on passaven: Puig-reig, Olvan, Gironella i Balsareny.
Les dues locomotores adquirides a Tallers Vulcano de Barcelona amb llicència Kraus, portaven els noms de Navàs i Pedret; i les 12 construïdes entre 1902 i 1911 per la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, els noms Serchs, Consolación, Guardiola, Llobregat, la Baells, Baga, Cataluña, España, Fígols, la Pobla, Bastareny i Cadí.
Totes les locomotores eren molt similars, amb petites diferències tipus 0-3-0 WT amb 360 HP amb caràcter de tramvia, ja que portaven protegides les bieles i un enorme apagaguspires que les caracteritzen.
Totes elles van passar formar part del parc mòbil de Compañía General dels Ferrocarriles Catalanes (CGFC), amb la mateixa numeració però afegint-hi 20 números.
La primera sèrie de màquines adquirida ja com a CGFC va ser una locomotora de gran potència i autonomia que permetia el transport de potassa i carbó fins al port de Barcelona.
La màquina escollida va ser del tipus Garratt, de fabricació belga, articulada amb dos carros motor i la caldera amb la cabina de conducció pivotant entre ells. En el carro davanter hi podia anar un gran dipòsit d’aigua i en el darrer la carbonera.
La Energie 204 va ser la segona adquisició de la CGFC, màquines construïdes per Energie de Bèlgica i posades en servei el 1924. Tenien un rodament 131T amb rodes de grans dimensions per a trens ràpids de viatgers i una potència de 700 HP.
Gràcies al seu bon resultat, al 1948 van ampliar la sèrie amb tres màquines més a les quals se n’hi ha de afegir una quarta que ser comprada per Carbons de Berga, que van rebre els números 206 a 209.
Després de la Guerra Civil el material motor estava en molt mal estat per falta de manteniment i la companyia es va veure obligada a comprar o llogar màquines i vagons a terceres empreses per cobrir serveis. Foren màquines construïdes per S.L.M (Àustria) el 1902 per la línia de Saint Moritz i comprades el 1947 per la UEE de Cardona per garantir el transport de potassa.
Aquestes eren unes màquines de difícil conducció i amb el carbó de baixa qualitat tenien moltes avaries, però tot i tenir molts més problemes, van prestar servei fins a l’arribada de les dièsel per ser transferides el 1958 a les mines de Puertollano on van ser desballestades el 1968.
El pla de dieselització va formar part del pla de modernització general de les línies de via estreta a l’Estat. Així, entre els anys 1955 i 1965 es van adquirir 42 locomotores dièsel – elèctriques a Alsthom (França), dividides en dues sèries en que les segones tenien unes millores tècniques que els donaven una mica més de potència. Les primeres tenien 775 HP i les segones 800 HP, però exteriorment eren iguals.
La primera d’aquestes màquines dièsel va arribar el 1955, tres més van fer-ho el 1958 i dues altres el 1965, amb la numeració del 701 al 706. Aquestes màquines van substituir a les de vapor en tots els serveis fins a la clausura primer del tram Olvan – Guardiola i després del Manresa – Olvan, deixant el tram fins al carregador de potassa a Sallent.
Històries del tren berguedà
A l’edifici de mercaderies de l’estació, recuperat també com espai de projeccions pel Consorci del Parc Fluvial, va acollir diverses activitats.
Així, Joan Carles Salmeron, historiador, director de Términus – Centre d’Estudis del Transport, va explicar en la història del carrilet de l’Alt Llobregat, des dels seus inicis fins al tancament de la línia, l’any 1973, incloent propostes de futur per a nous projectes ferroviaris, com a mitjà de transport del futur, també pel Berguedà.
Joan Carles Salmeron és fill de Carles Salmerón i Bosch, gran historiador, autor i editor d’un gran nombre de llibres sobre el ferrocarril a Espanya, entre els quals hi ha la Enciclopèdia dels Transports d’Europa i la col·lecció Els Trens de Catalunya, amb 21 volums.
També d’altres títols, com La formació dels Ferrocarrils Catalans; Els trens de la sal; Un segle de ferrocarril i mineria al Bages; El nou telecabina Cadí-Moixeró de La Molina, o El Cremallera de Núria, noranta anys d’història.
Participació d’Ignasi Costa i Ramon Soler
Al mateix espai del moll de mercaderies, es van projectar, de forma continua, diverses filmacions històriques sobre el carrilet de l’Alt Berguedà, entre les quals, les aportades per la família Costa – Amills de Guardiola de Berguedà. Precisament, Ignasi Costa, va fer una explicació de les filmacions realitzades pel seu pare i va comentar diverses experiències personals al voltant del carrilet.
Casa seva estava situada davant l’estació de Guardiola, pel que era un punt d’informació i control de tot el que allà passava, juntament amb els seus viatges a Barcelona com estudiant, amb anècdotes singulars.
A la sessió també hi va intervenir Ramon Soler, de Gironella, estudiós i especialista documental sobre diversos temes del Berguedà, com les colònies industrials, les mines de carbó o la història del pas del tren als diferents pobles del seu recorregut.
Ramon Soler va fer una exposició extensa del recorregut del tren, des de Guardiola fins a Manresa, acompanyat de nombroses fotografies històriques així com punts d’investigació dels pocs vestigis que encara es mantenen, del carrilet de l’Alt Llobregat.
Les jornades al voltant del tren es van cloure amb dues sessions de cinema en les que el ferrocarril forma part del protagonisme de les històries, una al teatre de Cal Rosal, i la segona a la nau del batan i cardes de l’antiga fàbrica de Cal Pons.
Les sessions van ser organitzades per Queralt Pons, a través de Kino Puig-reig, plataforma de projectes audiovisuals amb seu a l’antiga fabrica de Cal Marçal.
La programació de les sessions va incloure les pel·lícules Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot), de Billy Wilder (1959) amb Marilyn Monroe, Jack Lemmon, Tony Curtis; Compartimento Nº 6 (Hytti nro 6 / Compartment No. 6) pel·lícula finlandesa de Juho Kuosmanen, guardonada amb el Gran Premi del Jurat Festival de Cannes 2021.
A la fàbrica de Cal Pons es va projectar ‘Los apuros de un pequeño tren’ (The Titfield Thunderbolt) de Charles Crichton, pel·lícula britànica de l’any 1953, que explica, en to de comèdia, la lluita dels habitants d’un petit poble anglès que està a punt de perdre la seva estació de tren per la competència de la companyia local d’autobusos.
Amb aquestes projeccions es va voler reconèixer tant el vincle existent des dels mateixos orígens de la indústria cinematogràfica entre tren i cinema, com la importància del cinema per al lleure dels treballadors de les fàbriques tèxtils, amb una destacada tradició cinematogràfica durant molts anys en moltes de les colònies del Llobregat.
Portes obertes a l’Estació de Puig-reg
El darrer acte del programa va ser la jornada celebrada davant de l’antiga estació de tren de Puig-reig, un dels pocs edificis que es conserven del pas del tren a tot el Berguedà. L’estació de Puig-reig està situada davant de Cal Pons, ja que els Pons, com amos de la colònia i uns dels principals promotors de que el tren arribés al berguedà, van imposar aquest indret per fer-hi l’estació, una mica allunyada del centre de la població.
La jornada va comptar amb una visita a un dels espais de l’estació, recuperats per l’Associació de Veïns del barri de l’estació, on hi tenen la seu, en el que s’hi poden veure fotografies d’època amb el tren circulant.
Davant l’edifici, diversos veïns i antics habitants del barri, van explicar les seves anècdotes d’infantesa, així com la importància que el tren va tenir per l’economia del barri, on hi havia una important activitat comercial amb nombroses botigues i establiments.
A l’acte també hi van intervenir familiars de persones vinculades a l’empresa de ferrocarrils catalans i que tenien un record, com Josep Vilalta, que el seu pare n’havia estat cap d’estació.
Presentació de L’Erol
L’acte també va incloure la presentació pública a Puig-reig del número extraordinari de L’Erol dedicat al tren de l’Alt Llobregat, amb la directora de la publicació i veïna de Puig-reig, Rosa Serra Rotés, juntament amb el també historiador local, Josep Artero, autors també de l’article inclòs en aquest número de la revista, sobre la història del tren al municipi de Puig-reig.
Els dos autors van explicar l’important vincle del tren de l’Alt Llobregat amb les seves colònies, ja que aquest Tranvia o Ferro-carril Económico de Manresa a Berga el van projectar i finançar els fabricants establerts a la vora del Llobregat.
Aquest fet es va produir en uns temps en que el caciquisme era més violent, amb dos dels grans protagonistes d’aquesta època com foren Josep Pons Enrich, un manresà immensament ric i influent que havia establert a Puig-reig la seva colònia, i la família berguedana dels Rosal, que exercia un gran poder polític i econòmic a Berga i pobles veïns.
L’estació de Puig-reig
Els Pons van fer construir l’estació de Puig-reig davant mateix de la seva colònia on va créixer un carrer de cases i negocis vinculats amb el comerç i els serveis ferroviaris, batejat oficialment amb el nom de carrer del Comerç, però que tothom va anomenar l’Estació.
En aquets mateix indret, davant per davant de l’estació, es va construir la caserna de la Guardia Civil, finançada pels Pons, vigilant i protectora no només de l’estació, sinó també de la colònia.
L’interès dels Rosal era que el ferrocarril arribés a la seva fàbrica, bo i que calgués rectificar el projecte inicial. I no solament això; van presentar un projecte que d’haver estat aprovat els hauria permès fer arribar els vagons del ferrocarril fins a la mateixa porta de l’establiment fabril on, amb una giratòria, s’haurien introduït al pati de la mateixa fàbrica.
Les Jornades de les colònies industrials realitzades el mes d’octubre de 2023, van significar un gran homenatge de record al que va ser un dels elements més revulsius en la història del Berguedà al llarg d’un segle, des de mitjans del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, amb la implantació de fàbriques tèxtils i les seves colònies al costat del Llobregat, o l’activitat minera de carbó i la fabricació de ciment.
Enllaç directe amb Barcelona
Aquests elements van ser els detonants per a la creació del ferrocarril, que a mes de mercaderies com el carbó, el ciment o la fusta dels boscos de l’alt Berguedà, juntament amb el cotó que arribava del port de Barcelona per produir els teixits a les fabriques, també va ser un mitjà de transport de viatgers important.
Amb tren es podia anar des del la Pobla i Guardiola, poblacions situades al peu dels primers cims del Pirineu berguedà, fins al centre de la ciutat de Barcelona, fet que significà un important flux de comunicació entre la ciutat i la muntanya.
Un tren que fins i tot va ser important perquè el gran pintor Pablo Picasso, l’any 1906, llavors un jove de 24 anys però ja establert a París, l’utilitzés per anar fins a Guardiola i d’aquí arribar fins a Gósol.
En aquest poble als peus del Cadí i el Pedraforca on s’hi va estar gairebé tres mesos, i on va ser lloc d’inspiració i punt d’inflexió en la seva llarga trajectòria com a pintor. Però aquesta és una altra història.
Be the first to comment